Els Calçots

Dissabte 5 de març 

 

Doncs si, ja es temporada de calçots i per no perdre tradició, aquest any em començat tard, però ja em fet la primera a casa el Pistolo, juntament amb l'Eva, la Mercé, la Marta, la xènia, el Victu, el Ramón i un servidor.

No som els inventors de les calçotades, però tenim un bon protocol i ens ho pasem de conya. 

Per començar, mentre preparem les coses, sempre acompanyem la feina amb un bon vermout amb sifó .

Per fer el foc, els de baix diuen que s'ha de fer amb sarments, jo crec que ho diuen perque en tenen molts i no saben que fer-ne, nosaltres ho em provat amb diferents tipus de fusta, la més utilitzada la capçada de pi sec. Mentre no desprenguin olors desagradables, totes les fustes primes i seques, que facin bona flamarada ens serveixen.

La salsa, per a mi i suposo que per a molts, és el veritable secret del tema. L'Eva s'ha convertit en una especialista en fer-la, ja podia haver aprés abans, que el preu que la pagàvem era del nivell del petroli!

 

Però, res  a dir. Realment va quedar de cine, ni clara ni espesa, amb els fruits secs a mida i amb aquell gust,....

tinc els ulls tancats, per que em tocava el sol de cara, eh!

Una altre mania que tinc, és el calibre del calçot, per a mi els millors son aquells que fan 2 cm de diàmetre aproximadament. Encara que no faig cap lleig a la ceba.

El Victu, que s'hauría de guanyar la vida fent pa, ens va fer una barra de mig, densa i vestida de llavors de sèsam, bona, bona.

Aquest, és un altre requisit per fer la calçotada, que hi hagi pa (o del moli de l'aiguadora, o del Victu o per l'estil) per poder sucar i sucar la salsa.

I de segon, si encara queda gana: una bona graellada de butifarra de senglar i porc d'elaboració pròpia

Postres, normalment no en faig, però hi havia un pastís de xocolata,.... que havia de provar.

Café i xupito d'orujo.

 i a seguir la roda, que aquest cap de setmana en tenim una altre.

Pau i que duri, ...... i Bon profit!