Seleccionar TRADUCTOR

Etiquetes

caça cinegeticat revista de caça senglar gestió cabirol revista caza catalana revista caça catalunya Federació Catalana de caça territorial de Barcelona capreolus corzo AEPES bolets seguretat editorial cinegeticat Federació Catalana de caça editorial Natura Navès catalunya caçar és molt més gossos revista cinegeticat Delegació Catalana Gos de Sang definicions la revista de caça de catalunta la revista de caça de catalunya revista de caça de Catalunya salut animal Ordre de vedes 2017 - 2018 Sant Mamet Tir animals barreres d'olor batuda biodiversitat bosc busa calçots cardona carn de caça caza caça major cérvol equilibri fred hivern hort ordre de vedes 2016 - 2017 rastre de sang revista de caza temporada 2011 - 2012 temporada 2012 - 2013 temporada 2013 - 2014 vi 25è aniversari de la societat de caçadors de Navès 5000 7mm ACE AMIC APPEC Agents rurals Antonio Díaz de los Reyes Bages Berga CERTIO Comissió homologació trofeus de caça DGT Eleccions Europa Giroimatges ITV Mikel Arrazola Mèzéres ONC Orden de Vedas Cataluña Poda R10 R13 R14 R15 Rastro rojo Ratafia Serracanya Subaru Venatoria Xip a acreditació albí article articles bagà bancs batuda senglar baviera becada benjamí blogs de caça bolets i cacera bolets i caça bosquerol bous c cabernet sauvignon cabirol blanc cabirol negre cacera cadí calendari calor caminants campionat campionat del món cap d'any carn carta al director carta del director censos cingles cistella ecològica civet de senglar collserola conservació control del senglar corbella cotxes cuina de caça cèrvol caça menor daina educació ambiental elements de punteria de l'arma els falcons a l'escola ensenyament entrevista societat de caçadors escola escorxador espècies cinegètiques excursionites falconeria fauna autòctona feines de neteja del col.lecitu caçador ferits festes fira fira caça Tàrrega fires de caça foment cardoní fototrampeig fringi·lids gestio gestió cinegètica girocaça girocaça 2016 gos de sang guineu negre hide incompetència la millor munició ley de caza lladres llebre llei de caça catalana macareno medi natural melànic menjar millores en l'hàbitat per a la caça menor mitja veda 2017 muntanyistes múrgoles nadal neu nevada normes ordre ordre de vedes ovelles patates patinatge artístic pepinu perro de sangre pluges poll de becada porc blanc porcs portada revista caça presentació pseudoecologistes quadres resum caça r12 rastre rastrejadors rastrejar raça porcelana raça porcellana record absolut records recuperació d'animals regulació accés medi natural rescat resolució revista caça gener 2017 sant fruitós de bages santa cristina d'aro secada singles teckel temporada de caça 2017 - 2018 terrassa tomatina toros tradició triquina trumfos tv3 ungulats usos medi vedes verema video caza vinya visites vídeo caça

dilluns, 6 de novembre de 2017

Editorial novembre 2017 Cinegeticat

Nova revista i nova fita aconseguida!


Després de tornar a la "normalitat meteorològica" en aquests dies d'octubre, atorgada per unes pluges generals i generoses a tot el territori català, el bosc torna a respirar vida! Venim d'una època extremadament seca en què els boscos i els seus habitants començaven a patir de valent i la situació començava a ser força preocupant... alguns ja parlaven d'un nou decret de sequera per racionalitzar el consum d'aigua. Però sembla que el temps ens ha donat un respir! Igual que el nostre hashtag "lacaçaésvida", l'aigua encara ho és més! Benvinguda sempre.



Aquests dies, com sempre per aquestes dates, els boscos s'omplen de gent. La febre boletaire segueix sense límits i continuem duent a terme la majoria dels usos del medi natural sense regulació una temporada més, convertint així el bosc en una casa de barrets sense mestressa. Crec que es poden practicar correctament diferents activitats al medi natural, però sempre des d'una regulació adequada. A Catalunya, aproximadament un 73% de la superfície forestal és de propietat privada, per tant, el bosc no és "ca l’ample", normalment té un propietari amb noms i cognoms i això cal tenir-ho en compte. És evident que sempre cal ser respectuós, però tenint en compte a més aquesta condició de titularitat, convindria extremar el respecte a l'entorn i a la resta d'usuaris. Així i tot, cada any es donen més situacions de conflicte, fruit del volum creixent de persones que es passegen pels boscos. Recordo amb tristor una notícia que parlava del sacrifici injust d'una vaca que va envestir unes persones quan aquestes accedien al bosc per buscar bolets, saltant el vailet elèctric. Segurament la vaca, que tenia el vedell custodiat, es va veure amenaçada i va reaccionar envestint (instint normal i natural) per mala sort de les víctimes (em sap greu per elles). Doncs bé, les diferents pressions i els pseudodrets adquirits d'alguns que es creuen que tot és de tothom, van aconseguir fer sacrificar la pobra vaca, deixant el vedell orfe i perjudicant el pobre ramader.

Davant de casos com aquest, citat a tall d'exemple, sembla evident que cada vegada és més important regular l'accés al medi natural i les activitats que s'hi practiquen. I regular no vol dir prohibir, vol dir ordenar. Els caçadors, com a usuaris del medi natural, ja vàrem néixer amb una regulació i, a més, tenim l'autorització del propietari dels terrenys per a exercir la nostra afició (algunes vegades fins i tot l'autorització és remunerada, tot i que en general, la majoria de vegades paguem per caçar en un determinat lloc).


Personalment crec que tot és possible, crec en la compatibilitat d'usos però també en la regulació amb dos objectius clars, la seguretat i la preservació. Crido de nou a l'administració a posar-s'hi i crear una taula de treball amb tots els representants dels propietaris, els de les diferents activitats que es practiquen al medi natural i l’administració per a detectar conjuntament les fonts de conflicte i les possibles vies de resolució. 



Amb diàleg, tots hi guanyem!



Salut i caça

Eduard Melero
Director

Editorial setembre 2017 Cinegeticat

Encara no hem penjat les armes que ja hi tornem a ser!

Setembre és un mes, per a molts, feixuc, ja que suposa el retorn a les rutines, deixar enrere les vacances d'estiu, començar a fer guardiola per a les properes vacances, guardar la còmoda roba d'estiu i substituir-la per la d'hivern... En definitiva, setembre té quelcom trist i així el defineixen a molts llocs. Però per a un servidor, el mes de setembre és tot el contrari. Al setembre vaig iniciar el meu millor projecte de vida, també gaudeixo de la Festa Major del meu poble (Cardona), comença a anar-se’n la maleïda calor que, a mi, em deixa KO, també és el mes en què va veure la llum la primera edició de la revista Cinegeticat (setembre 2014, núm. 1) i és el mes, des de fa ja bastants anys, que comença la temporada general de cacera del senglar, la qual m'apassiona i molt, entre altres coses, pel retrobament amb la Colla i el fet de poder gaudir dels empaits dels gossos un any més!
El cert és que l'activitat cinegètica catalana canvia a marxes forçades i, actualment, hom pot estar caçant sense sortir del territori (si la família, la cartera i la salut ho permeten) tots els mesos de l'any!!!

Hi ha una reflexió, crec que força conflictiva, que és la següent:
Sóc caçador i m'agrada la caça. Practico una activitat totalment regulada i burocratitzada, i pago (i no poc) per exercir aquesta activitat. Amb arma o sense, passo moltíssimes hores a bosc, sóc membre d'entitats defensores del bosc, col·laboro durant l'any a arranjar camins, m'agrada la natura i la conservació, lluito per afavorir la biodiversitat, gestiono hàbitats, mitjançant la revista participo en activitats en pro de la caça, organitzo jornades de temàtica cinegètica, porto la caça a les escoles... i considero que la caça és vida!

Ara bé, denoto que l'Administració afavoreix una certa pressió per part de les entitats agràries sobre els caçadors pel que respecta a l'emergència cinegètica, amb missatges de l'estil: 
"els titulars de les APC respondran subsidiàriament si no actuen contra els senglars". Això no m'agrada, perquè evidentment com a caçador estic al costat dels propietaris dels boscos i conreus on practico la meva afició, però d'aquí a respondre econòmicament davant els danys que puguin ocasionar les espècies cinegètiques a les seves terres, n'hi ha un bon tros. Penso que això passa perquè l'Administració, durant aquests darrers anys de sobrepoblacions, no ha sabut resoldre la situació i ha apostat per, com diuen en castellà, escurrir el bulto, i passar la problemàtica al sector (aparentment) dèbil, dels caçadors. D'aquesta manera enfronten els dos col·lectius i la frase cèlebre divide y vencerás serveix per mantenir l'statu quo dels polítics.

Opino que caldria treballar un pla conjunt sobre les emergències cinegètiques i diferenciar ben clarament la caça de l'extermini. Caçar suposa un cost important per als caçadors, sobretot per aquells que tenen i han de mantenir gossos, i això crec que s'hauria de tenir en compte a l'hora d'exigir erradicar a la carta, sobretot fora de temporada.

Canviant de tema i, amb un enorme sentiment de dol interior per la mort de Mel Capitán, vull fer una crida a tots els polítics perquè analitzin quina societat governen. Després de la mort d'aquesta caçadora, a les xarxes socials (sobretot d'animalistes i ecoradicals, però també a la pàgina personal del mediàtic Mark Serra) no s'ha parat d'insultar-la i faltar-li el respecte fins i tot després de morta pel sol fet d'haver estat una noia caçadora. I de rebot, han continuat insultant gratuïtament tot el col·lectiu caçador. Senyors polítics, per construir un País millor, cal començar educant i ser respectuosos en tots els estaments socials (des del polític fins a l'infant i a la inversa).


D'altra banda, us vull fer partícips d'una nova línia de treball que ha obert Cinegeticat. La nova direcció de la Federació Catalana de Caça, mitjançant l'acord de la darrera Assemblea, va decidir substituir La Geneta (butlletí informatiu federatiu publicat anualment en paper) per un butlletí informatiu en format digital. La Federació ha contractat aquest servei d'edició a Cinegeticat, com a empresa editorial especialista en el sector, després d'haver presentat la corresponent oferta de servei juntament amb altres empreses. Per a Cinegeticat, aquest acord suposa obrir una via de col·laboració amb l'ens que es trobava en via morta i una línia d'avançament que esperem que repercuteixi en la millora de la informació periòdica al col·lectiu. Aquesta contractació de serveis editorials serà aliena a l'espai editorial de la revista Cinegeticat, de manera que continuarem mantenint la mateixa línia editorial independent, sense condicions, com fins ara. De fet, és voluntat expressa i explícita d'ambdues parts. Espero que aquest inici de col·laboració serveixi per anar impulsant accions en pro del sector i sumar esforços per a la millora del col·lectiu en el delicat moment que vivim.

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat

dimarts, 19 de setembre de 2017

Editorial juliol 2017 Cinegeticat

Escric aquesta editorial pensant en les vacances d'estiu, en la mitja veda, en les batudes de senglar excepcionals per danys, en les fires de caça que queden... Però també mentre escric penso i faig una autocrítica i una valoració personal de tot allò que he fet i no ha anat prou bé, per mirar de redreçar-ho de cara a la pròxima edició. No obstant això, em sento orgullós i molt encoratjat pel camí iniciat amb la revista perquè, de mica en mica, ens adonem que tot allò que anem encetant es va consolidant. És a dir, que anem fent de guies en matèria cinegètica i això és positiu.
A l'estiu hi ha temps per tot, sobretot per desconnectar i relaxar-se, però és important no abaixar la guàrdia i una bona manera de fer-ho és reflexionar amb escrits com el que us passo a continuació i que ens ha fet arribar un subscriptor que ha volgut mantenir el seu anonimat per l'atreviment i la ironia del seu text. Vagi per endavant que aquest escrit té per objectiu la millora del nostre col·lectiu i també vagi per endavant que coincideixo amb l'autor en allò referent a que hi ha moltíssims Presidents i Caps de Colla que fan les coses molt bé, amb molt sacrifici i de manera exemplar. Aquest escrit és per millorar els que no són tan exemplars...

Bon estiu i bona mitja veda!




El Sr. President de la Societat i/o Cap de colla...el nou senyor feudal?

D'anys i anys d'anar a caçar, valorant sempre allò millor i tants bons moments viscuts... Els pocs que solem encara ser socis de diferents societats de caçadors, que voltem buscant diferents emocions per la passió de viure la caça arreu del nostre paradís català i dels voltants d'aquest... No puc deixar de fer una anàlisi d'algunes de les diverses situacions i de com ha anat evolucionant especialment el que es refereix a la caça major. He pogut viure en pròpia pell el costat fosc i brut generat pels que denomino nous Senyors Feudals. Solen ser alguns Presidents de Societats i/o Caps de Colla, valguin les majúscules ja que impera la seva llei i manen amb mà ferma. Us en dono fe.


Us en faré format de diàleg que de segur molts de vosaltres n'haureu viscut de similars o pitjors.

S.F.: (Sr. Feudal)
C.S.: (Caçador Soci)

S.F.: "Tu que ets de fora, ens caldrien més socis."
C.S.: "Em diuen que els que som de fora paguem més de quota de soci que els d'aquí del poble?"
S.F.: "És clar... a sobre que us deixem venir a caçar. Hi ha propietaris que no els cobrem res per disposar de les seves terres al vedat i així ho compensem."
"També ens pots dur gent per caçar un sol dia (20è) o el cap de setmana (50è)."
C.S.: "Però sap el nombre de gent que cal dur?"
S.F: "El que vulguis... Ja els posarem a parada, que caminin, que ajudin a treure porcs i si en maten cap, recorda'ls que no tenen dret a emportar-se la carn... Per tancar les caceres grans ens va molt bé tenir gent de fora."
El Sr. Feudal vol més socis, tenir convidats a cada cacera... Convidats amb limitacions estrictes a diferència de la resta de membres de la colla. Moltes vegades, sense opció a sorteig de parades, aquest convidat no podrà fer ben bé res envers la política de "parades vitalícies" dels còmplices del nou Sr. Feudal. Com a mal gestor, no cau en que tot convidat és un soci potencial, que si marxa content potser ampliarà la colla a curt o llarg termini. És un moment en què es van evidenciant fusions de colles properes i abandonament de terrenys a caçar per la lenta i progressiva desaparició de caçadors locals, especialment a les zones més llunyanes de les grans ciutats catalanes i amb l'evident augment i proliferació del senglar, fet que porta a molts a caçar a tocar de casa perquè ja hi ha porc arreu. Veureu que la cosa surt rodona... Hi ha més factors econòmics de la societat i colla que intervenen.

C.S.: "Aquesta temporada m'ha dit el secretari que millor que els socis no ens emportem cap porc... Que és millor vendre'ls tots al final de cada cacera.”
"Diu que tothom baixi porcs siguin on siguin... Que no els arrosseguem, que els estripem i que els vol puntuals a la caseta on vénen a recollir-los."

S.F.: "Cert... Ningú els vol per res i no vol desmuntar-los ningú... a sobre despeses per a la societat en pagar el veterinari per mirar la triquina!"

C.S.: "Què en fareu dels calers de la carn?"
S.F.: "Per pagar les factures del veterinari dels gossos ferits."

C.S.: "I si no hi ha gossos ferits o n'hi ha pocs?"

El Sr. Feudal posa mala cara... Ha fet massa preguntes i l'intimiden. La gestió dels calers de la societat no queden recollits enlloc i ja sabem que hi ha massa societats que no fan cap junta ni reunió per posar els números sobre la taula, debatre'ls, valorar obres de millora a les casetes, locals dels caçadors i tantes d'altres despeses. Cert és que els companys gossers sempre hi perden i sense ells no hi ha colla, actual problema a moltes societats de caça major, però l'excusa de destinar els diners de la carn sols pels gossers, ja no fa quall...ni fent un dinar o sopar a final de temporada amb els calers sobrants, ja que els albarans dels majoristes de carn els  ell i sols ell sap els diners generats envers l'esforç de tots... Més encara dels que encara caminem per anar a parada el temps necessari, tornant carregats si has fet sort de matar un porc i més sort si t'hi ajuden a estirar. A sobre, tots els majoristes de carn de caça la paguen mesos enllà o fins hi tot a final de temporada... Difícil que la colla disposi d'aquesta informació al detall amb el nou Sr. Feudal al poder.

Aquesta temporada passada, em feien constar que una societat de caçadors de les terres del nord, deixem-ho aquí... feia alta com a "club". Els socis no sabien el motiu del canvi de societat a club... Feu-ne recerca i de segur en traureu l'aigua clara. Mans brutes Sr. Feudal.

C.S.: "Ara que m'he fet soci... em dieu que en batuda no es pot tirar a cap cabra? Alguna d'aquestes societats, tenen daina, cérvol, cabirol, mufló...”

S.F.: "Ni pensar-hi de tirar a les cabres! El dia que vas venir de convidat us hi vàrem deixar tirar perquè van venir gossers de fora i un d'ells és una persona molt important del sector que amb els seus gossos fa el que vol."

C.S.: "Doncs si voleu, hi ha gossers de fora que tenen gossos per tot... Us ajudaria un cop o dos a la temporada a fer batuda amb els seus gossos... Cacen en format rehala espanyola i ho fan córrer tot. Baixem densitats, descastem femelles, ajudem a tenir millors trofeus i tots contents."

S.F.:" Els gossers de la colla, i jo mateix, no volem gossers de fora. Aquí sols es tira al porc i potser un dia de la temporada farem cacera de cabres amb algú de fora que ja duré jo."


C.S.: "I que en fareu de les anelles?"
Ara  que s’ha empipat. És aquí on es complementarà el model de guanys per a alguns i gaudir per tots si vol o no vol el S.F. Les anelles no són sempre per als socis, la millor de les societats fa sorteig amb rotatius d'anelles, especialment per al mascle de cabirol, en què tots disposem d'una setmana o més dies per intentar fer la captura. Idea genial!

La realitat de moltes colles és que es venen a preus astronòmics a gent de fora, també a intermediaris de caça o el mateix Sr. Feudal les gestiona personalment, fent els acompanyaments, cobrant és clar. Fa dues temporades, una colla no tenia anelles per anellar els cabirols abatuts perquè el seu Sr. Feudal les va vendre totes entre l'abril i el maig, deixant tots els socis sense opció de caçar els cabirols. I les d'isard? I els cérvols? I les cabres salvatges? Especuladors experts les han monopolitzat amb el vistiplau dels Srs. Feudals, que troben amb els isards i la cabra salvatge el negoci brut de vendre, revendre, fer els acompanyaments a 100 € el dia a caçadors de cartera plena. Perdoneu els que teniu aquestes espècies a les vostres contrades, de ben segur que teniu models de gestió exemplars també, però si no consten als registres de l'estat de comptes de la societat i no ho feu arribar a la resta de socis, sou també Srs. Feudals. Reia sol un dia que un d'aquests Srs. em feia saber que venia totes les anelles a un dels propietaris de terrenys del seu vedat i aquest propietari les revenia a gent de fora, inclús a caçadors internacionals cobrant ell i els seus amics locals, 100  o 150 € si el caçador forà era de més a prop o menys lluny. La societat les ven totes unificades a 600 € i el propietari a 1.500 € i fins a 2.500 € depenent del trofeu. Mans brutes d'aquestes petites màfies de caçar, que trist i real, oi?
Un dia vaig caçar amb una colla que, en batuda, abans d'engegar ens van fer detall del tarifat d'anella per als cérvols i cabirols mascles. I el Sr. Feudal i Cap de Colla ens va deixar ben clar, que si ens marxava ferit i en tenien constància, pagaríem l'anella igualment!!
Al final de la cacera, enfadat, ens retreia que la gent que tenia animals a tir, no els va voler tirar. I és que la previsió de guanys no va sortir, els de fora no vàrem voler tirar als animals joves amb nul trofeu i amb un futur per endavant... Això de tirar a tot no val...no hi ha tants "gatillo flojos rucs" amb carteres ben plenes. La crisi ha estat dura per al sector i es nota arreu. També per als isards... que a moltes societats queden per vendre temporada rere temporada perquè els Srs. Feudals de les zones tenen mala fama en el seu model de generar guanys sense límits. Tot corre, per bo i per dolent. I ens cal cuidar molt als bons presidents de les societats i/o caps de colla, tenen molta responsabilitat, la gran majoria són grans caçadors amb les agendes carregades de feina per fer als vedats, a part de la seva tasca professional diària. Però els que fan de nous Srs. Feudals, cal que els anem posant les coses sobre la taula, ben clares, ja que tots els socis, locals i de fora fan la colla, tenim vot i paraula. Més encara amb sentit comú i aportacions constructives per evitar la complicitat al Feudal. A totes les societats de caçadors i colles hi ha diferències d'opinió, propostes no acceptades o diferents perspectives. Per això es fan les juntes de socis, les reunions a la caseta, les trobades al bar del poble també valen perquè arreu on es generi debat hi ha riquesa, evolució i millora. Cal màxima transparència amb els comptes, que són diners de tots els socis i no dels membres de les juntes. Envieu, com fa la majoria, l'estat de comptes de la societat, pengeu-los al local social o caseta com els pesos dels animals abatuts que veneu. Ens cal ara més que mai perquè no són bons temps per als caçadors i menys per a les institucions sense afany de lucre.

Nou Sr. Feudal, si vols colla, fes colla!!

A l’atenció de Redacció:si us plau, posa’m d’anònim que encara algun dels meus Srs. Feudals em farà fora de la societat!!



Editorial maig 2017 Cinegeticat


Cada dia anem pitjor! Ens trobem davant d'una societat cada cop més "animalista", amb un sentit comú cada vegada amb menys sentit i més extrem, i això crea conflictes sobretot al món rural, dia sí i dia també. Penso que durant els últims anys s'ha deixat créixer, especialment per part del Govern, aquesta tendència "ecoradical" sense mesura i ara és tard per actuar sense que això generi un conflicte social al carrer. A vegades sembla que la vida d'un gatet val més que la d'un humà... fins al punt que sota aquesta premissa aquest col·lectiu ha aconseguit ser un lobby.

Els caçadors ens estimem els animals, i els estimem molt més del que la gent es pensa. Quantes hores i quants diners destinem al seu benestar i manteniment? La caça és una activitat absolutament regulada (o mal regulada, però això és objecte d'un altre debat) i, també, fiscalitzada. I no només se'ns controla si tenim la Llicència en vigor, sinó també se'ns controla perquè complim amb totes les normatives referents al benestar animal. Hem de tenir nuclis zoològics declarats, permís de transport d'animals, cursets, carnets sanitaris actualitzats, censar els animals a l'ajuntament, "xipar-los"... i un llarg etcètera. El col·lectiu caçador està contínuament en el punt de mira de les autoritats. I sí, som els primers interessats a tenir els nostres companys de treball, els gossos, en les millors condicions i facultats possibles perquè sense ells, ens seria impossible caçar. Això només ho saben aquells que tenim o hem tingut gossos de cacera!

Quan apareixen els típics personatges "progrerurals" que fan cas omís a bona part d'aquesta normativa i fan campar els seus cans a l'ample pel bosc sota el lema "El bosc és de tots!", o quan apareixen persones que alimenten colònies de gats i després deixen que campin allà on vulguin i es caguin a casa del veí, m'indigno, ja m'enteneu...

Menció a part mereixen les ONG dels animals: protectores, santuaris... Les protectores privades... mira... però utilitzar recursos públics per a mantenir els capricis d'alguns, digueu-me radical, però em supera. Qui vulgui un animal que se'l cuidi i se'n faci responsable! I si a un animal li ha arribat la seva hora, sentint-ho molt, l'haurem d'acompanyar cap al seu traspàs i mirar que tingui una mort digna. Tampoc comparteixo els programes d'esterilitzacions i castracions massives. I és que la pirateria no és només descarregar pel·lícules d'internet, també hi ha pirateria al món de les protectores. Hi ha qui pot utilitzar-ho com una manera de viure i en fa negoci, per exemple, recollint animals siguin abandonats o no (ja m'enteneu els caçadors...) i un cop a la protectora busquen qui és el propietari per poder-li reclamar les quotes de manteniment, i no precisament a preus solidaris. O hi ha qui, per exemple, pot demanar donatius per a una aparent bona causa i utilitzar-los en benefici particular (si casos similars passen amb pares que promouen campanyes solidàries per a les malalties inventades dels seus propis fills, què no faran amb animals?). Abans d'adquirir un animal, caldria preguntar-se: realment puc tenir, cuidar i mantenir aquest gos i/o gat? En cas afirmatiu, endavant, coneixement i molta sort. En cas negatiu, no n'agafeu cap i, quan tingueu ganes de veure animalons, aneu a una granja escola.

El passat 22 d'abril es va fer una manifestació a Camprodon, organitzada per entitats del territori en què es pretenia posar de manifest la creixent pressió injustificada per part de sectors socials minoritaris, però amb molt ressò mediàtic. Queixar-se de la pudor dels fems, del soroll de les campanes del poble, del cant del gall a l'alba, de les esquelles de les vaques o del fet de trobar-se gent armada a la muntanya són fets que s'han anat succeint amb el temps, però la suposada mort d'una ovella dins el recinte del Santuari Gaia per part d'un gos caçador i la campanya orquestrada per la gent del Santuari ha estat el detonant de la mobilització i ha unit en un front comú caçadors, ramaders, agricultors, propietaris forestals, ADF i fins i tot el col·lectiu de comerciants i carnissers de la Vall. A banda de posar en dubte els fets per falta d'una certificació veterinària, pel tipus de lesions que presentava l'animal i per la geolocalització dels gossos en el moment de produir-se els suposats fets, el col·lectiu caçador, juntament amb la gent del territori, se senten ofesos. A continuació us presento un extracte prou il·lustratiu del Manifest "Ens agrada la manera de fer del nostre territori":

"En ofendre al col·lectiu de caçadors ens ofenen a tots els habitants de la comarca que vivim i treballem pel territori. Ramaders i agricultors patim, dia sí i dia també, les destrosses dels senglars als nostres camps, els atacs de guineus i voltors als nostres animals vius i la pèrdua de pastures i destrosses a filats i tancats pels cabirols i cérvols. La caça té un paper clau en la gestió i conservació del món rural. I també és garantia d'equilibri social, ambiental i econòmic.

La filosofia de vida del Santuari Gaia, i de la resta d'animalistes, és plenament respectable com a opció personal, però s'han d'allunyar de radicalismes i imposicions ideològiques. Nosaltres no vivim de donacions. Vivim del nostre treball i esforç diari. No abusem de la bona fe de la gent ni enganyem a ningú. Les imatges dels nostres sembrats arrencats pel porc senglar i les xifres de l'augment desmesurat de la fauna salvatge a tot Catalunya, i els efectes negatius sobre l'agricultura i la ramaderia ho demostren. Els vídeos d'una vaca o una euga parint i trenta voltors menjant-se la cria i arrencant-li les entranyes no són muntatges. Això ho patim en la nostra vida real.

Els ramaders ens veiem obligats a complir cada dia amb més exigències i normatives de benestar animal i sanitat i som els primers interessats a fer-hi per garantir una traçabilitat i seguretat en la nostra feina que reverteix directament en aliments segurs per tota la ciutadania.”

(...)

Deixem de construir un món en l'absurd. Revisem els criteris ètics i morals de tots plegats i deixem d'humanitzar animals i bestialitzar persones."

HO SUBSCRIC

Eduard Melero
Director


Editorial març 2017 Cinegeticat


Notícia publicada a Cinegeticat el 21 de gener de 2017 
Un caçador ha mort aquest matí dos Agents Rurals a Aspa (el Segrià, Lleida) després que aquests li demanessin si disposava del permís per dur l’arma de foc. Aquest ha protagonitzat un acte de violència extrema i, intencionadament, ha assassinat als dos Agents.
Davant d’aquesta horrible situació, des de CINEGETICAT volem expressar el rebuig unànime del col·lectiu, el suport i condol al Cos d’Agents Rurals i als familiars de les víctimes. És un acte de violència absolutament injustificable que, a banda del dolor extrem que causa a famílies, amics i companys, dinamita l’esforç ingent que estem fent molts des de fa temps per canviar la imatge dels caçadors envers la societat. En aquest sentit agraïm profundament les paraules del conseller d’Interior, Jordi Jané, que ha demanat que no s’estigmatitzi el col·lectiu de caçadors: “Seríem molt injustos si avui estigmatitzéssim el col·lectiu dels caçadors.” El Cos d’Agents Rurals és necessari per al control de l’exercici de la nostra activitat i fa una gran feina. Des d’aquí donem tot el nostre suport a les persones que en formen part.
Ens trobem, doncs, davant un fet sense precedents que ha commocionat a la societat en general i als caçadors en particular. Molts d’ells ja estan anunciant que demà faran un minut de silenci per mostrar el rebuig dels fets i solidaritzar-se amb els familiars, amics i el Cos d’Agents Rurals.



En el context d’aquesta desgràcia, durant aquests dies els grups animalistes i anticaça han aprofitat per denunciar el col·lectiu caçador i desvirtuar-lo. Amb missatges purament tendenciosos i sense cap mena d’escrúpols han aconseguit potenciar i criminalitzar encara més la ja de per si mala imatge dels caçadors que tenen bona part de ciutadans. Però això no és tot, també estan promovent situacions de violència, actes vandàlics als vehicles dels caçadors, insults i amenaces... sense cap mena de control i amb poc o nul ressò als mitjans convencionals i públics. A títol personal i, lluny d’aquestes situacions de violència que us comentava anteriorment, us explico una situació que visc massa sovint després del fatídic dia: el meu entorn “no caçador” em diu amb un to amistós, emmarcat d’un humor negre característic de l’esser humà (amb respecte pels difunts): Què avui, quants guardes pelareu?... En fi, sense comentaris i molt dur de portar.
També ens estem trobant que els Agents Rurals (a qui respectem molt) mitjançant canals de comunicació oficials envien missatges (potser mal interpretats algunes vegades), amb l’objectiu de protegir i millorar el cos. En aquests missatges reclamen un seguit de millores i reivindicacions històriques que, en ser mal interpretades, deixen encara pitjor la imatge dels caçadors en un moment tan delicat.
Publicat a les xarxes de Cinegeticat el 28 de gener de 2017
El col·lectiu caçador pot entendre un increment de sensibilitat per a l'autoprotecció, però està cansat que se’ls estigmatitzi per un fet purament aïllat. Veure aquesta imatge en què sembla que tractin els caçadors com a terroristes, ens entristeix. I veure als mitjans declaracions de responsables del Cos que asseguren que se senten amenaçats i que diuen que es veia a venir el que va passar a Aspa, ens espanta i preocupa moltíssim. Des de la revista de caça de Catalunya, desitgem que les aigües tornin al seu curs i recuperem el seny tots plegats.

Afortunadament, després de conversar amb diferents càrrecs i Agents Rurals, he arribat a la conclusió que tot es tracta d’un malentès, ja que, per una banda, el mateix Cos declara que no s’ha d’estigmatitzar el col·lectiu i, per l’altra, els caçadors respectem i estem al costat del Cos. No podran dir el mateix tots aquells que han utilitzat el crim per embrutar i enfonsar el col·lectiu caçador. Demaneu quants anticaça van fer actes de repulsa, minuts de silenci, comunicats, es presenten com a acusació, fan costat al Cos... referent a l’assassinat. Nosaltres sí que hi érem!!!  

Una de les principals preocupacions del col·lectiu és la mala imatge que se'n deriva de tot plegat, amb missatges demagogs que deixen en evidència l'ètica i el bon fer de la gran majoria de caçadors. Evidentment, estem amb els Agents Rurals i moltes vegades treballem plegats, cooperem per millorar el nostre entorn sense esperar res més a canvi que normalitzar la caça. Amb els comentaris i articles que surten a la majoria de mitjans generalistes, s’aconsegueix ben bé el contrari. Seguirem lluitant per exercir la caça amb responsabilitat, legalitat i en cooperació amb propietaris i Administració. Aconseguirem el respecte que mereixem!


Eduard Melero

Director

Editorial gener 2017 Cinegeticat


Benvingut 2017 ple de salut, euros i caça per a tothom!


Segons l'horòscop xinès, deixem enrere l'any del "mono" (certament encertat, ja que de "monos i mones" n'hem conegut uns quants...) i ara entrarem en l'any del "gall de foc", signe de la matinada i del despertar. Crec que serà un any bo, perquè el col•lectiu caçador està força acostumat a llevar-se d'hora, a treballar molt i, sobretot, destaca per ser un col•lectiu amb mooooolta paciència; així que el 2017 ens portarà al triomf i l'èxit si treballem de valent!


Aquests dies, el Govern de la Generalitat sembla que s'ha pres seriosament la problemàtica de les sobrepoblacions. Ja ha costat, ja! Milions d'euros perduts per danys a l'agricultura, danys materials, morts en accidents de trànsit causats per espècies cinegètiques, zoonosis irrecuperables per altes densitats, transmissions de malalties...; tot això ha passat mentre convivim amb lleis obsoletes i havent d'aguantar crítiques només pel fet de ser caçadors. Doncs bé, ara el Govern pretén crear una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys produïts per les espècies cinegètiques, amb l'objectiu d'equilibrar les poblacions i evitar conflictes. Esperem que prosperi i que realment sigui una comissió eficient i professional, formada sobretot per tècnica i caçadors (els de veritat, no els que només es dediquen a viure "del cuento" i a resoldre temes personals aprofitant que poden manar). La sort és que en tenim de molt bons, busquem-los i deixem-los treballar pel bé de la caça i del País. Si no ho fem així, tot seguirà igual o pitjor, perquè s'haurà creat un bolet més per a col•locar... Ja que comencem de nou, fem-ho bé, si us plau!


Un altre tema que s'hauria d'activar és el del relleu generacional, però passant d'entitats fantasmes que no deixen de ser tapadores d'altres entitats. Cal buscar gent compromesa de debò, sense afany de protagonisme ni falses posturetes, persones amb qualitats per a poder fer pedagogia de qualitat (divulgar el que és realment la caça i el seu món). Com he dit en diverses ocasions, falta divulgar amb coneixement l'activitat cinegètica a les escoles, acostant el món rural al jovent amb pedagogia real, només així aconseguirem una societat més plural, més tolerant i més rica culturalment parlant.

Ja per acabar, retallo un fragment de la primera editorial de Cinegeticat (setembre 2014) que vull tornar a compartir amb tots vosaltres:


"Amb aquest nou projecte, espero poder arribar al col•lectiu caçador del nostre País i marcar una tendència de caça ètica i respectuosa a les nostres contrades. A més, espero poder contribuir a millorar la imatge del nostre col•lectiu de portes enfora, tot ensenyant la realitat del nostre dia a dia, aportant la documentació suficient per demostrar que la caça i els caçadors som necessaris i que som la peça clau per a la gestió de les espècies cinegètiques. Cinegeticat ets tu, som tots!"


Molt bon any 2017, ple de bones i sobretot segures aventures cinegètiques!

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat

Editorial desembre 2016 Cinegeticat

“ Avui és un dia gris. Una vegada més, la Federació Catalana de Caça ha rebutjat les propostes de col·laboració amb la revista Cinegeticat.

Sincerament pensàvem que darrere els seus discursos referents a la necessària unió del col·lectiu i la necessària suma d'esforços, aquesta vegada aconseguiríem crear una sinergia positiva per a la caça i els caçadors de Catalunya. La realitat, però, és que la majoria dels 16 membres que composen la "recent renovada" Junta, a la darrera reunió van decidir no col·laborar amb l’única editorial cinegètica catalana. 

Des de Cinegeticat seguirem lluitant per defensar la caça, la formació i tecnificació del col·lectiu tal com hem estat fent fins ara, això sí, en paral·lel, quina llàstima
.”


Aquesta és la carta que vaig publicar a les xarxes socials el passat 11 de novembre. Una vegada analitzada la repercussió mediàtica que ha tingut i havent rebut incalculables mostres de suport vingudes majoritàriament d’aquelles persones que realment són caçadores i viuen la caça apassionadament, he decidit tornar-ho a publicar en la meva editorial afegint-hi un seguit d’aclariments:
Des del naixement de Cinegeticat, no hem parat d’oferir propostes de col·laboració a la Federació Catalana de Caça perquè sempre hem cregut que entre tots els actors que formem part directa de l’activitat cinegètica catalana hi hauria d’haver unes sinergies positives i d’unió que al mateix temps ens servissin per fer més fort el col·lectiu al qual pertanyem. Malauradament, tot i tenir el suport i reconeixement d’alguns membres de les diferents territorials que componen la Catalana, la resposta institucional ha estat sempre la mateixa: NO (amb la boca petita, això si, no fos cas que els de la revista s’emprenyessin i ens fotessin enlaire el chiringuito!).

Aquest escrit no pretén denunciar la contraprestació econòmica en si mateixa que pot establir la Federació amb el nostre mitjà, atès que cadascú ja sap el que fa i com diuen a casa meva “a la força, els pengen”.
Amb aquest escrit tampoc pretenem vendre’ns a cap entitat, com sempre hem dit som una editorial lliure i independent. Si la col·laboració amb la Federació s’hagués fet efectiva, haguérem continuat essent una editorial lliure i independent, era una de les nostres condicions, és clar.
I menys encara, tampoc no volem fer pena a ningú. El projecte és evidentment privat tot i que té un caire social amb una ànima participativa i popular, que és justament el producte que fins ara no teníem a Catalunya. Vagi per davant, que tant un tracte de mínims com un de màxims no farà Cinegeticat ni més rica ni més pobra. És clar que com a empresa hi haurà uns guanys addicionals, però qui realment hi guanyarà serà el col·lectiu caçador.

Amb aquest  escrit, vull posar de manifest que trobo vergonyosa la poca sensibilitat i les nul·les ganes de trobar una col·laboració eficient i positiva per al col·lectiu, entre una entitat que s’omple la boca dient que representa els caçadors i la nostra revista Cinegeticat. Tot i així, encara que algun dirigent faci demagògia amb les nostres propostes, nosaltres les mantindrem, perquè creiem que la unió és la força i creiem en un futur millor.
Sota aquesta superlluna, demano un tracte més just per  a l’activitat cinegètica, les empreses del sector i els caçadors i caçadores de veritat.
Amb el permís de Sant Hubert i conjuntament amb l’equip de Cinegeticat, us desitjo unes bones festes, unes bones i segures jornades de caça i un millor 2017!

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat