Seleccionar TRADUCTOR

Etiquetes

caça cinegeticat revista de caça senglar gestió cabirol caça catalunya Federació Catalana de caça territorial de Barcelona capreolus corzo revista revista caza catalana AEPES bolets seguretat Federació Catalana de caça Natura Navès catalunya caçar és molt més gossos revista cinegeticat Delegació Catalana Gos de Sang definicions revista de caça de Catalunya salut animal Ordre de vedes 2017 - 2018 Sant Mamet Tir animals barreres d'olor batuda biodiversitat bosc busa calçots cardona carn de caça caza caça major cérvol editorial editorial cinegeticat equilibri fred hivern hort la revista de caça de catalunta ordre de vedes 2016 - 2017 rastre de sang temporada 2011 - 2012 temporada 2012 - 2013 temporada 2013 - 2014 vi 25è aniversari de la societat de caçadors de Navès 5000 7mm ACE AMIC APPEC Agents rurals Antonio Díaz de los Reyes Bages Berga CERTIO Comissió homologació trofeus de caça DGT Eleccions Europa Giroimatges ITV Mikel Arrazola Mèzéres ONC Orden de Vedas Cataluña Poda R10 R13 R14 R15 Rastro rojo Ratafia Serracanya Subaru Venatoria Xip a acreditació albí article articles bagà bancs batuda senglar baviera becada benjamí blogs de caça bolets i cacera bolets i caça bosquerol bous c cabernet sauvignon cabirol blanc cabirol negre cacera cadí calendari calor caminants campionat campionat del món cap d'any carn carta al director carta del director censos cingles cistella ecològica civet de senglar collserola conservació control del senglar corbella cotxes cuina de caça cèrvol caça menor daina educació ambiental elements de punteria de l'arma els falcons a l'escola ensenyament entrevista societat de caçadors escola escorxador espècies cinegètiques excursionites falconeria fauna autòctona feines de neteja del col.lecitu caçador ferits festes fira fira caça Tàrrega fires de caça foment cardoní fototrampeig fringi·lids gestio gestió cinegètica girocaça girocaça 2016 gos de sang guineu negre hide incompetència la millor munició la revista de caça de catalunya ley de caza lladres llebre llei de caça catalana macareno medi natural melànic menjar millores en l'hàbitat per a la caça menor mitja veda 2017 muntanyistes múrgoles nadal neu nevada normes ordre ordre de vedes ovelles patates patinatge artístic pepinu perro de sangre pluges poll de becada porc blanc porcs portada revista caça presentació pseudoecologistes quadres resum caça r12 rastre rastrejadors rastrejar raça porcelana raça porcellana record absolut records recuperació d'animals regulació accés medi natural rescat resolució revista de caza sant fruitós de bages santa cristina d'aro secada singles teckel temporada de caça 2017 - 2018 terrassa tomatina toros tradició triquina trumfos tv3 ungulats usos medi vedes verema video caza vinya visites vídeo caça

dijous, 17 d’agost de 2017

Editorial novembre 2016 Cinegeticat




Mentre escric aquest editorial, plou. Plou i ho fa molt ben fet, com plovia abans, fa molt temps. I això és una molt bona notícia. L'aigua, com diuen allà al Delta, és vida! Els boscos necessiten aigua i els animals també, feia massa temps que estàvem en un cicle d'escalfament i sequera i això distorsionava la mateixa natura fins al punt que moltes migratòries canviaven els seus destins o, fins i tot, les èpoques de viatge. Aquesta pluja no ho arreglarà tot, però sí que és un bri d'esperança per tornar a canviar el cicle i tenir una meteorologia, si més no, més equilibrada i menys extrema.

Com tot en la vida, però, el que per una banda és bo, per l'altra no ho és tant. Ho dic perquè aquesta bona pluja segurament oferirà una excel·lent temporada de bolets i això farà que, un any més, el bosc s'ompli de persones, cotxes, autobusos i gossos que transitaran sense cap mirament per dins les batudes del senglar. Fa temps que es reclama un decret de regulació d'accés al medi natural que contempli tots els aprofitaments, activitats i recursos que ofereix (bolets, suro, fusta, pinyes, fruits, herbes aromàtiques i medicinals, tòfones, caça, biomassa, senderisme, excursionisme, muntanyisme, escalada, 4x4, trial, bici, turisme...), però de moment només hi ha regulats els "paganinis" de torn, és a dir, els caçadors, els “rematants” forestals i una mica els tofonaires. La resta conviuen en un buit legal que segons el sentit comú de l'usuari pot ser compatible o totalment incompatible.


Per posar un exemple, l'altre dia en una batuda senyalitzada als camins principals (perquè si haguéssim de senyalitzar tots els camins que hi ha en un bosc seria impossible), estava fent el pas quan, de sobte, em vaig trobar un gos que no era de cap gosser de la colla, que empaitava una cria de cabirol i, darrere seu, un pare desesperat cridant-lo i la seva filla amb la bossa plena de pinyes perquè de bolets no n'hi havia ni un, plorant perquè el gos no venia. Resultat: un dia de cacera perdut i rodejat de rucs. I això, cada cop esdevé més sovint, perquè no hi ha cap mena de regulació. Passa el mateix amb els cotxes aparcats a les entrades dels camins o dels camps, bosses plenes de restes de l'esmorzar penjades en un pi (suposo que pensant que el servei de recollida de deixalles passa a quarts d'onze), gossos deslligats que campen per lliure, episodis de vaques assassines, intoxicacions per ingestió de bolets que s'agafen sense tenir ni idea de què són, boscos llaurats amb rasclets com si hi hagués passat un ramat de senglars, corriols esmolats per les motos i bicicletes de muntanya, fils per tancar el bestiar trencats, gent perduda pel bosc... En fi, mil i una històries!

En el millor dels casos, quan es comenten aquestes situacions amb les persones responsables dels "actes", acoten el cap i reconeixen els errors comesos, però en molts d'altres, et trobes amb persones que encara es pensen que "el bosc és de tots" i et vénen a donar lliçons de boy scout! Amb aquest panorama, queda claríssim que l'accés al medi natural requereix una regulació i, el que és més important, educació ambiental i respecte des de la base. Però és clar, per arribar aquí aniria bé que els docents no fossin "ecotalibans del capità enciam", perdoneu l'expressió però és perquè m'entengueu...! No vull pas dir que tots ho siguin, però n'hi ha!

Per acabar, vull felicitar totes les persones que el passat 1 d'octubre van assistir a la manifestació ocellaire celebrada a Barcelona. Considero que va estar bé, però m'agradaria veure els resultats ben aviat, així com veure també el nou replantejament cinegètic que pretén fer la Generalitat i la nova llei de caça que tant s'ha anunciat.


Bons bolets i bona caça!

Eduard Melero

Director

cinegeticat@cinegeticat.cat


Editorial setembre 2016 Cinegeticat



Ja tenim la nova temporada a sobre!

De fet, la temporada de caça d'aquests darrers anys ha estat ininterrompuda, és a dir, que s'ha anat enllaçant tot i, des de setembre fins a setembre, es pot caçar una espècie o altra i tant en una modalitat com en l'altra. Malgrat això, seguim arrossegant "el problema del senglar" i aquest estiu ha esclatat la polèmica arran d'unes notícies que va emetre TV3 en què mostrava l'actuació d'uns Agents Rurals abatent senglars de nit amb arts i armes que són prohibides per als caçadors i amb l'afegit d'unes declaracions que deixaven entreveure que els caçadors no eren suficientment efectius i que la solució passava per aquestes actuacions dels Rurals, la qual cosa posava en evidència i menyspreava el col·lectiu caçador una vegada més i des d'un canal públic...

Vull aprofitar les paraules que l'amic Mateu va publicar en una xarxa social per denunciar els fets; jo no ho explicaria millor:

"Està clar que hi ha un problema de superpoblació de senglars. Tal com passa amb altres animals: rates, coloms domèstics, estornells, vietnamites, cotorres, etc., cal retirar individus del medi per tal de mantenir al màxim d'equilibrada la població.

No essent-hi els que en saben, depredadors naturals, ho hem de fer nosaltres (ens pensem que en sabem). Bàsicament el que es busca en aquestes situacions és reduir el nombre d'individus per unitat de superfície. L'objectiu és que els efectes d'aquesta superpoblació, sempre negatius, siguin els mínims possibles. En el cas del senglar els danys són molt negatius i molt visibles. Negatius perquè sovint repercuteixen en les butxaques dels pagesos i propietaris (en algunes ocasions pagesos també). Visibles perquè les destrosses solen ser molt importants. Els darrers mesos els mitjans de comunicació n'han fet molt (per mi massa) ressò. Només recordar el reportatge de TV3 "Ciutat salvatge". Reportatge dirigit i molt malintencionat per tal de donar una imatge completament distorsionada de la realitat: "La caça no és l'eina per controlar la superpoblació de senglars". Un error.

L'eina que ha demostrat ser efectiva per mantenir l'equilibri en les poblacions de senglars, a falta de depredadors naturals, ha estat i és la caça. Amb la superpoblació actual de senglars però, en determinades zones, s'està comprovant que la caça no permet retirar el nombre d'individus necessaris per mantenir aquest equilibri desitjat. Està més que vist que en zones on s'hi han fet batudes autoritzades amb èxit, al cap de poc temps els senglars s'hi han tornat a establir. És per això que, a causa del comportament nocturn del senglar i en determinades zones (on es demostri que hi ha una superpoblació, no és a tot arreu) la caça nocturna pot ser molt efectiva. Es poden caçar molts animals en molt poc temps. Això és innegable.

Segons el meu punt de vista, aquestes caceres les hauria de realitzar la gent que en sap, la gent que té llicència i experiència per a fer això. Aquests no són els Agents Rurals sinó els caçadors, com he dit, alguns pagesos propietaris. Aquests saben els millors camps, els ramats més grossos, els punts de fugida i els punts d'entrada. Dubto que de manera ben explicada i amb total participació de la comunitat de caçadors la gent s'oposés a fer una aclarida en la població de senglars de la zona. Tothom sap que menys animals significarà millorar caceres i senglars més sans. Qui recorda una jornada on realment era una celebració fer un senglar o dos? O quan no es caçava des de març a agost? El caçador no està content ni li agrada aquesta superpoblació d'animals. L'Administració, com sempre, a la seva. La imatge d'un Agent Rural tirant més de tres trets, caçant de nit intentant exterminar tot senglar del punt de mira, resulta una imatge patètica."

Senglars a l'estiu. Cinegeticat.cat

Malgrat tot el que està passant, els caçadors ara tenim una bona oportunitat! No per denunciar aquests Rurals, sinó per donar la imatge real de la caça. Hauríem d'aconseguir que l'Administració, a través de la televisió pública catalana, llancés missatges, per exemple, com aquests:
  • La caça és necessària i el col·lectiu caçador és imprescindible per a l'equilibri de poblacions del nostre país. Per això facilitarem la tasca als caçadors i potenciarem el creixement del col·lectiu que, fins ara, a causa de la mala imatge donada, ha disminuït molt.
  • Crearem una oficina de treball formada per caçadors i tècnics que assessori el Departament en matèria de caça.
  • Inclourem a les escoles un nou temari que parli de l'activitat cinegètica.


Ara és el moment, som-hi i visca la caça!


Deixeu-me ser pesat i seguiu els consells de seguretat durant la pràctica de la caça per tal d'evitar accidents indesitjats. Reivindiquem amb força i unitat la caça d'ocells fringíl·lids tant en xarxa abatible com de manera tradicional amb creuetes i vesc i la seva utilització tant per a concursos com per a tenir-los a casa.

I per acabar, felicitats Sergio Sánchez!, nou president de la Federació Catalana de Caça. Espero que aquest canvi beneficiï el col·lectiu i ens situï allà on correspon.

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat


dijous, 27 d’abril de 2017

Revista Cinegeticat - Sense tabús: la caça és necessària


Un vídeo que posa de manifest que la caça és necessària i que té uns valors molt importants pel País; és tradició, és cultura, és ecologia, és una activitat social, és economia, és gestió i és equilibri entre moltes altres coses.



cinegeticat.cat