Seleccionar TRADUCTOR

dimecres, 2 de maig de 2018

Editorial Maig - Juny 2018 CINEGETICAT


Editorial Maig 2018

El passat 15 d’abril milers de caçadors i caçadores ens manifestàvem a Barcelona en defensa de la caça sota el lema #SíaLaCaça, reivindicant que la caça forma part de la vida, en especial al món rural, i que és una eina de gestió necessària per a la fauna salvatge. Per aquest motiu, a la manifestació es va reclamar #Respecte i suport explícit de l’Administració. Fins aquí tot bé, si no fos perquè el mateix dia hi havia convocada, poc temps després, una nova i previsiblement multitudinària manifestació en el marc de la situació política catalana actual i, en concret, dels dirigents empresonats.

Penso que tothom podia ser més o menys conscient que la coincidència d’actes no tindria un tractament igual als mitjans de comunicació. De fet, previsiblement es podia pensar que es donaria molta més cobertura mediàtica a la gran manifestació que no pas a la de la caça. Ara bé, el que no es podia imaginar és que CAP mitjà públic català (a excepció de la televisió local de Barcelona, Betevé – Gràcies!) va fer esment de l’acte, ni tan sols van comentar res en els informatius posteriors. Així que quan demanem #Respecte, també va pels mitjans de comunicació i, en especial, pels públics.

Pel que fa al suport explícit de l’Administració... valoreu vosaltres mateixos, estimats lectors. El que no tinc clar és si complien directrius del Ministerio pel 155 o si tenien llibertat de moviments... En qualsevol cas, valoreu...

Continuo pensant que per a millorar el nostre col·lectiu ens caldria un partit polític propi. Fa temps que, contra la meva voluntat ideològica, observo que tot, tot, tot està polititzat. Un bon dia un amic em va dir que la política o la feies o te la feien. Amb aquesta premissa i coneixent els partits polítics actuals, em dol reconèixer que pràcticament ningú fa res per la caça. Encara si algú ha fet alguna cosa han estat els partits de centre-dreta, perquè els altres el que crec és que directament ens ha obviat com a col·lectiu. La realitat, però, és que també estem on estem (mal panorama i futur poc esperançador) en bona part per aquests mateixos partits, que han governat bastants anys. Probablement ens han donat només una miqueta de peixet, senzillament perquè sabien que així rascarien alguns vots enfront dels que ens obvien com a col·lectiu.

Per tant, si no fem un partit propi, tal com he escrit en altres editorials, hauríem de fer una oficina de la caça (amb tècnics que siguin caçadors) que sigui executiva en la presa de decisions pel que fa a la gestió cinegètica. I si ho volguéssim fer encara més bé, la faria més plural. És a dir una Oficina del Medi Natural, amb personal tècnic, de territori i professional que englobés totes les activitats i aprofitaments del medi natural (caça, forest, bolets...). Només així evitarem la nostra extinció.

Necessitem créixer, formar-nos, tecnificar-nos i ser ben vistos.

Per cert, a banda de sortir a caçar cabirols, participeu en les fires i trobades de caça que ens arriben aquests dies perquè d’aquesta manera també es demostra la força social de la nostra estimada activitat i passió, la caça!

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat

Ordre de Vedes 2018 - 2019


Com sempre a darrera hora,,, Tan difícil és planificar millor les publicacions de l'Ordre de Vedes perquè surtin a l'hora?

http://cinegeticat.cat/ja-sha-publicat-lordre-de-vedes-2018-2019/


dijous, 1 de març de 2018

Editorial març 2018 CINEGETICAT


Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot!


Benvinguts i benvingudes a la nova edició de la revista Cinegeticat, benvinguts i benvingudes al mes de març.

De nou, entrem a la recta final de la temporada hàbil de cacera del senglar i, de nou, superem rècords de senglars abatuts en gairebé totes les colles senglaneres de Catalunya. Aquesta és una tendència a l’alça amb difícil pronòstic final. Tan difícil, que l’Administració anuncia reiteradament Plans Especials que, malauradament, solen quedar en paper mullat, ja que cada any es repeteix la mateixa història (farem una llei, farem un decret, farem un pla, farem un model, farem un treball conjunt, farem, farem, farem... i, com diu el Bato al Borrego als pastorets del meu poble, “diu, diu, diu... que no diu res!”).

Al mes de març s’obren les jornades de proves de treball amb gossos de rastre, cada vegada més presents en diferents punts del territori, segurament, gràcies a la bona organització dels pioners d’aquestes proves a Catalunya, els amics del Club del Porcellana, que han sabut transmetre l’essència de les proves de rastre als amants dels gossos.

També encetem la temporada de fires i trobades, que esdevenen un punt de trobada entre caçadors per reviure les aventures de la passada temporada i planificar la propera. Al mateix temps, aquestes fires ofereixen una porta oberta  a la societat “no caçadora” també, contribuint a divulgar el caràcter ambiental de la caça i que tot aquell qui gaudeix de la natura conegui de primera mà quines activitats s’hi realitzen i quins agents hi intervenen.

D’altra banda, el mes de març és un dels mesos en què el col·lectiu caçador rep més atacs per part dels grups animalistes, ja que es comencen a difondre missatges de difamació relatius al fet que un cop acabada la temporada de cacera, els caçadors abandonen els gossos. Voldria expressar la meva total repulsa sobre aquests falsos missatges. De persones irrespectuoses n’hi ha a tots els col·lectius de la societat, però en cap cas és una conducta generalitzada en el de caçadors. Nosaltres estimem els nostres gossos i els cuidem molt més bé del que molts es pensen i ho fem, a més, amb els nostres preuats calers.

Amb la qüestió de tenir animals a càrrec, ja siguin per caçar o com a animals de companyia, necessito verbalitzar el que en penso, que passa per dues premisses ben senzilles:


  •        Qui vulgui un animal que el cuidi i se’n faci responsable, a casa seva.


  •    Qui no pugui mantenir un animal en condicions òptimes té dues opcions: o bé regalar-lo a algú que se’n pugui ocupar o bé que el sacrifiqui (per dur que sigui).



Si no es compleixen aquestes premisses, passa el que passa, acabem obligats de disposar de protectores i/o centres d’acollida, que es nodreixen, a més, de fons públics i que per acabar-ho d’adobar estan saturadíssims i presenten grans dificultats de gestió. I tot això, per què? Per ser uns mediterranis del sud ben irresponsables. 

Com pot ser que hi hagi ajuntaments que mantenen colònies de gats amb diners públics? D’on han sortit aquests gats? El que té un gat se’n ha de fer responsable i, si aquest cria, doncs també s’ha de fer responsable dels seus descendents. No està bé que campin a l’ample i caguin a casa del veí... i parlo de gats però em refereixo a tots els animals de companyia.

Si tots ens ocupéssim dels nostres animals no hauríem de crear bolets animalistes i, molt menys, mantenir-los. O potser els que s’haguessin de disposar, tindrien una gestió més eficaç. El mateix passa amb els animals exòtics. Està molt bé que la gent pugui tenir a casa seva cacatues, vietnamites, cotorres o polítics, però que se’n facin RESPONSABLES, els tinguin en bones condicions, no els deixin sortir de casa solets i, per descomptat, que recullin les seves femtes i els tinguin sempre controlats

dimarts, 2 de gener de 2018

Editorial gener 2018 Cinegeticat

Estimats lectors i lectores,

Escric aquestes línies en un context tan incert com estrany, quan encara no s’han celebrat les eleccions del 21 de desembre i a les portes d’acabar l’any i necessito verbalitzar un dels meus desitjos més profunds per a l’etapa que s’iniciarà en breu: desitjo que guanyem en sentit comú, en llibertat d’expressió i en respecte a la voluntat del poble. La idea de retrocedir en aquests tres pilars em repugna, ja em perdonareu l’expressió. No tot s’hi val. Desitjo passar pàgina de dies negres, de violència gratuïta, d’atacs als drets i llibertats més fonamentals, i poder mirar el futur i tirar endavant amb la convicció que anirem a millor. Demano molt, ja ho sé.


Si la cosa ja està més que complicada per a la gestió del dia a dia, imagineu per a la caça i la realitat del col·lectiu caçador. Repeteixo el que ja he dit en altres ocasions: la caça no ven i, per tant, com menys se’n parli millor. Molt em temo que, independentment del resultat electoral, continuarem amb una classe política (i generalitzo) aliena al coneixement profund de la nostra activitat. El perfil polític actual és un autèntic NEÒFIT de l’activitat cinegètica i això és el que ens està portant a ser un col·lectiu en perill d’extinció.

Un país modern hauria de tenir un Departament del Medi Natural i dins d’aquest, una Direcció General de Caça formada per personal tècnic especialitzat i, posats a demanar, amb perfil de caçador. Només hem de posar els ulls a França per visualitzar cap a on hauríem d’anar, que és ben lluny del que tenim ara. De moment, el que tenim és una Direcció General d’Agricultura regentada per la consellera a l’exili Meritxell Serret, que per sota té una Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, dirigida per Montserrat Barniol i que, al seu torn, per sota té un personal tècnic, no caçador, que són els que s’ocupen de regular l’activitat cinegètica. Tots ells molt bona gent, segur, però incapaços de portar la caça allà on hauria d’estar.

Si em remunto a l’editorial que fa tot just un any vaig publicar, anunciava que el Govern s’havia posat les piles i pretenia crear una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys produïts per les espècies cinegètiques. En aquella editorial demanava i desitjava que dita Comissió prosperés i que fos realment eficient i eficaç i que estigués composada per personal tècnic i caçador per a treballar pel bé de la caça i del País. Fins a dia d’avui, només tinc constància que han fet una sola reunió, en la qual no ens consta que s’hagi acordat res en clar. No és estrany que no ens consti, però, ja que no han comptat amb el nostre mitjà ni per fer-ne difusió ni per aportar informacions ni opinions recollides del nostre sector. Seguirem picant pedra... però tot plegat ja és força simptomàtic.

Si miro de deixar de banda la política, el que em continua preocupant són els efectes del canvi climàtic tant a curt com a llarg termini i els seus efectes sobre les persones, animals i boscos. Sona tòpic, ja ho sé, però és que és innegable que actualment la primavera i la tardor quasi ja són inexistents al nostre calendari, mentre que guanya espai l’estiu i l’hivern. Observo diàriament els efectes d’això sobre els éssers vius i, de retruc, a la nostra afició. Em pregunto com canviaran les coses els propers anys i què podem fer des del nostre col·lectiu per contribuir a reconduir-ho o minimitzar-ne els efectes. És complicat... seguiré rumiant-hi. Desitjo també que puguem posar-hi fre.

Tot just m’adono que acabo de fer una carta als Reis llarga i complexa... Haurem de fer molta bondat per anar avançant en cadascuna d’aquestes qüestions i, sobretot, necessitarem paciència. Demano paciència doncs, també, als Reis, els de l’Orient, els màgics eh!

Us desitjo també, això sempre i de tot cor, que l’any que encetem, el 2018, sigui com a mínim millor que el que deixem i, per descomptat, SALUT, EUROS i CAÇA!


L'equip de CINEGETICAT, juntament amb tots els nostres col·laboradors, patrocinadors i amics us desitja bones festes i feliç 2018!


Eduard Melero

Director


dilluns, 6 de novembre de 2017

Editorial novembre 2017 Cinegeticat

Nova revista i nova fita aconseguida!


Després de tornar a la "normalitat meteorològica" en aquests dies d'octubre, atorgada per unes pluges generals i generoses a tot el territori català, el bosc torna a respirar vida! Venim d'una època extremadament seca en què els boscos i els seus habitants començaven a patir de valent i la situació començava a ser força preocupant... alguns ja parlaven d'un nou decret de sequera per racionalitzar el consum d'aigua. Però sembla que el temps ens ha donat un respir! Igual que el nostre hashtag "lacaçaésvida", l'aigua encara ho és més! Benvinguda sempre.



Aquests dies, com sempre per aquestes dates, els boscos s'omplen de gent. La febre boletaire segueix sense límits i continuem duent a terme la majoria dels usos del medi natural sense regulació una temporada més, convertint així el bosc en una casa de barrets sense mestressa. Crec que es poden practicar correctament diferents activitats al medi natural, però sempre des d'una regulació adequada. A Catalunya, aproximadament un 73% de la superfície forestal és de propietat privada, per tant, el bosc no és "ca l’ample", normalment té un propietari amb noms i cognoms i això cal tenir-ho en compte. És evident que sempre cal ser respectuós, però tenint en compte a més aquesta condició de titularitat, convindria extremar el respecte a l'entorn i a la resta d'usuaris. Així i tot, cada any es donen més situacions de conflicte, fruit del volum creixent de persones que es passegen pels boscos. Recordo amb tristor una notícia que parlava del sacrifici injust d'una vaca que va envestir unes persones quan aquestes accedien al bosc per buscar bolets, saltant el vailet elèctric. Segurament la vaca, que tenia el vedell custodiat, es va veure amenaçada i va reaccionar envestint (instint normal i natural) per mala sort de les víctimes (em sap greu per elles). Doncs bé, les diferents pressions i els pseudodrets adquirits d'alguns que es creuen que tot és de tothom, van aconseguir fer sacrificar la pobra vaca, deixant el vedell orfe i perjudicant el pobre ramader.

Davant de casos com aquest, citat a tall d'exemple, sembla evident que cada vegada és més important regular l'accés al medi natural i les activitats que s'hi practiquen. I regular no vol dir prohibir, vol dir ordenar. Els caçadors, com a usuaris del medi natural, ja vàrem néixer amb una regulació i, a més, tenim l'autorització del propietari dels terrenys per a exercir la nostra afició (algunes vegades fins i tot l'autorització és remunerada, tot i que en general, la majoria de vegades paguem per caçar en un determinat lloc).


Personalment crec que tot és possible, crec en la compatibilitat d'usos però també en la regulació amb dos objectius clars, la seguretat i la preservació. Crido de nou a l'administració a posar-s'hi i crear una taula de treball amb tots els representants dels propietaris, els de les diferents activitats que es practiquen al medi natural i l’administració per a detectar conjuntament les fonts de conflicte i les possibles vies de resolució. 



Amb diàleg, tots hi guanyem!



Salut i caça

Eduard Melero
Director

Editorial setembre 2017 Cinegeticat

Encara no hem penjat les armes que ja hi tornem a ser!

Setembre és un mes, per a molts, feixuc, ja que suposa el retorn a les rutines, deixar enrere les vacances d'estiu, començar a fer guardiola per a les properes vacances, guardar la còmoda roba d'estiu i substituir-la per la d'hivern... En definitiva, setembre té quelcom trist i així el defineixen a molts llocs. Però per a un servidor, el mes de setembre és tot el contrari. Al setembre vaig iniciar el meu millor projecte de vida, també gaudeixo de la Festa Major del meu poble (Cardona), comença a anar-se’n la maleïda calor que, a mi, em deixa KO, també és el mes en què va veure la llum la primera edició de la revista Cinegeticat (setembre 2014, núm. 1) i és el mes, des de fa ja bastants anys, que comença la temporada general de cacera del senglar, la qual m'apassiona i molt, entre altres coses, pel retrobament amb la Colla i el fet de poder gaudir dels empaits dels gossos un any més!
El cert és que l'activitat cinegètica catalana canvia a marxes forçades i, actualment, hom pot estar caçant sense sortir del territori (si la família, la cartera i la salut ho permeten) tots els mesos de l'any!!!

Hi ha una reflexió, crec que força conflictiva, que és la següent:
Sóc caçador i m'agrada la caça. Practico una activitat totalment regulada i burocratitzada, i pago (i no poc) per exercir aquesta activitat. Amb arma o sense, passo moltíssimes hores a bosc, sóc membre d'entitats defensores del bosc, col·laboro durant l'any a arranjar camins, m'agrada la natura i la conservació, lluito per afavorir la biodiversitat, gestiono hàbitats, mitjançant la revista participo en activitats en pro de la caça, organitzo jornades de temàtica cinegètica, porto la caça a les escoles... i considero que la caça és vida!

Ara bé, denoto que l'Administració afavoreix una certa pressió per part de les entitats agràries sobre els caçadors pel que respecta a l'emergència cinegètica, amb missatges de l'estil: 
"els titulars de les APC respondran subsidiàriament si no actuen contra els senglars". Això no m'agrada, perquè evidentment com a caçador estic al costat dels propietaris dels boscos i conreus on practico la meva afició, però d'aquí a respondre econòmicament davant els danys que puguin ocasionar les espècies cinegètiques a les seves terres, n'hi ha un bon tros. Penso que això passa perquè l'Administració, durant aquests darrers anys de sobrepoblacions, no ha sabut resoldre la situació i ha apostat per, com diuen en castellà, escurrir el bulto, i passar la problemàtica al sector (aparentment) dèbil, dels caçadors. D'aquesta manera enfronten els dos col·lectius i la frase cèlebre divide y vencerás serveix per mantenir l'statu quo dels polítics.

Opino que caldria treballar un pla conjunt sobre les emergències cinegètiques i diferenciar ben clarament la caça de l'extermini. Caçar suposa un cost important per als caçadors, sobretot per aquells que tenen i han de mantenir gossos, i això crec que s'hauria de tenir en compte a l'hora d'exigir erradicar a la carta, sobretot fora de temporada.

Canviant de tema i, amb un enorme sentiment de dol interior per la mort de Mel Capitán, vull fer una crida a tots els polítics perquè analitzin quina societat governen. Després de la mort d'aquesta caçadora, a les xarxes socials (sobretot d'animalistes i ecoradicals, però també a la pàgina personal del mediàtic Mark Serra) no s'ha parat d'insultar-la i faltar-li el respecte fins i tot després de morta pel sol fet d'haver estat una noia caçadora. I de rebot, han continuat insultant gratuïtament tot el col·lectiu caçador. Senyors polítics, per construir un País millor, cal començar educant i ser respectuosos en tots els estaments socials (des del polític fins a l'infant i a la inversa).


D'altra banda, us vull fer partícips d'una nova línia de treball que ha obert Cinegeticat. La nova direcció de la Federació Catalana de Caça, mitjançant l'acord de la darrera Assemblea, va decidir substituir La Geneta (butlletí informatiu federatiu publicat anualment en paper) per un butlletí informatiu en format digital. La Federació ha contractat aquest servei d'edició a Cinegeticat, com a empresa editorial especialista en el sector, després d'haver presentat la corresponent oferta de servei juntament amb altres empreses. Per a Cinegeticat, aquest acord suposa obrir una via de col·laboració amb l'ens que es trobava en via morta i una línia d'avançament que esperem que repercuteixi en la millora de la informació periòdica al col·lectiu. Aquesta contractació de serveis editorials serà aliena a l'espai editorial de la revista Cinegeticat, de manera que continuarem mantenint la mateixa línia editorial independent, sense condicions, com fins ara. De fet, és voluntat expressa i explícita d'ambdues parts. Espero que aquest inici de col·laboració serveixi per anar impulsant accions en pro del sector i sumar esforços per a la millora del col·lectiu en el delicat moment que vivim.

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat

dimarts, 19 de setembre de 2017

Editorial juliol 2017 Cinegeticat

Escric aquesta editorial pensant en les vacances d'estiu, en la mitja veda, en les batudes de senglar excepcionals per danys, en les fires de caça que queden... Però també mentre escric penso i faig una autocrítica i una valoració personal de tot allò que he fet i no ha anat prou bé, per mirar de redreçar-ho de cara a la pròxima edició. No obstant això, em sento orgullós i molt encoratjat pel camí iniciat amb la revista perquè, de mica en mica, ens adonem que tot allò que anem encetant es va consolidant. És a dir, que anem fent de guies en matèria cinegètica i això és positiu.
A l'estiu hi ha temps per tot, sobretot per desconnectar i relaxar-se, però és important no abaixar la guàrdia i una bona manera de fer-ho és reflexionar amb escrits com el que us passo a continuació i que ens ha fet arribar un subscriptor que ha volgut mantenir el seu anonimat per l'atreviment i la ironia del seu text. Vagi per endavant que aquest escrit té per objectiu la millora del nostre col·lectiu i també vagi per endavant que coincideixo amb l'autor en allò referent a que hi ha moltíssims Presidents i Caps de Colla que fan les coses molt bé, amb molt sacrifici i de manera exemplar. Aquest escrit és per millorar els que no són tan exemplars...

Bon estiu i bona mitja veda!




El Sr. President de la Societat i/o Cap de colla...el nou senyor feudal?

D'anys i anys d'anar a caçar, valorant sempre allò millor i tants bons moments viscuts... Els pocs que solem encara ser socis de diferents societats de caçadors, que voltem buscant diferents emocions per la passió de viure la caça arreu del nostre paradís català i dels voltants d'aquest... No puc deixar de fer una anàlisi d'algunes de les diverses situacions i de com ha anat evolucionant especialment el que es refereix a la caça major. He pogut viure en pròpia pell el costat fosc i brut generat pels que denomino nous Senyors Feudals. Solen ser alguns Presidents de Societats i/o Caps de Colla, valguin les majúscules ja que impera la seva llei i manen amb mà ferma. Us en dono fe.


Us en faré format de diàleg que de segur molts de vosaltres n'haureu viscut de similars o pitjors.

S.F.: (Sr. Feudal)
C.S.: (Caçador Soci)

S.F.: "Tu que ets de fora, ens caldrien més socis."
C.S.: "Em diuen que els que som de fora paguem més de quota de soci que els d'aquí del poble?"
S.F.: "És clar... a sobre que us deixem venir a caçar. Hi ha propietaris que no els cobrem res per disposar de les seves terres al vedat i així ho compensem."
"També ens pots dur gent per caçar un sol dia (20è) o el cap de setmana (50è)."
C.S.: "Però sap el nombre de gent que cal dur?"
S.F: "El que vulguis... Ja els posarem a parada, que caminin, que ajudin a treure porcs i si en maten cap, recorda'ls que no tenen dret a emportar-se la carn... Per tancar les caceres grans ens va molt bé tenir gent de fora."
El Sr. Feudal vol més socis, tenir convidats a cada cacera... Convidats amb limitacions estrictes a diferència de la resta de membres de la colla. Moltes vegades, sense opció a sorteig de parades, aquest convidat no podrà fer ben bé res envers la política de "parades vitalícies" dels còmplices del nou Sr. Feudal. Com a mal gestor, no cau en que tot convidat és un soci potencial, que si marxa content potser ampliarà la colla a curt o llarg termini. És un moment en què es van evidenciant fusions de colles properes i abandonament de terrenys a caçar per la lenta i progressiva desaparició de caçadors locals, especialment a les zones més llunyanes de les grans ciutats catalanes i amb l'evident augment i proliferació del senglar, fet que porta a molts a caçar a tocar de casa perquè ja hi ha porc arreu. Veureu que la cosa surt rodona... Hi ha més factors econòmics de la societat i colla que intervenen.

C.S.: "Aquesta temporada m'ha dit el secretari que millor que els socis no ens emportem cap porc... Que és millor vendre'ls tots al final de cada cacera.”
"Diu que tothom baixi porcs siguin on siguin... Que no els arrosseguem, que els estripem i que els vol puntuals a la caseta on vénen a recollir-los."

S.F.: "Cert... Ningú els vol per res i no vol desmuntar-los ningú... a sobre despeses per a la societat en pagar el veterinari per mirar la triquina!"

C.S.: "Què en fareu dels calers de la carn?"
S.F.: "Per pagar les factures del veterinari dels gossos ferits."

C.S.: "I si no hi ha gossos ferits o n'hi ha pocs?"

El Sr. Feudal posa mala cara... Ha fet massa preguntes i l'intimiden. La gestió dels calers de la societat no queden recollits enlloc i ja sabem que hi ha massa societats que no fan cap junta ni reunió per posar els números sobre la taula, debatre'ls, valorar obres de millora a les casetes, locals dels caçadors i tantes d'altres despeses. Cert és que els companys gossers sempre hi perden i sense ells no hi ha colla, actual problema a moltes societats de caça major, però l'excusa de destinar els diners de la carn sols pels gossers, ja no fa quall...ni fent un dinar o sopar a final de temporada amb els calers sobrants, ja que els albarans dels majoristes de carn els  ell i sols ell sap els diners generats envers l'esforç de tots... Més encara dels que encara caminem per anar a parada el temps necessari, tornant carregats si has fet sort de matar un porc i més sort si t'hi ajuden a estirar. A sobre, tots els majoristes de carn de caça la paguen mesos enllà o fins hi tot a final de temporada... Difícil que la colla disposi d'aquesta informació al detall amb el nou Sr. Feudal al poder.

Aquesta temporada passada, em feien constar que una societat de caçadors de les terres del nord, deixem-ho aquí... feia alta com a "club". Els socis no sabien el motiu del canvi de societat a club... Feu-ne recerca i de segur en traureu l'aigua clara. Mans brutes Sr. Feudal.

C.S.: "Ara que m'he fet soci... em dieu que en batuda no es pot tirar a cap cabra? Alguna d'aquestes societats, tenen daina, cérvol, cabirol, mufló...”

S.F.: "Ni pensar-hi de tirar a les cabres! El dia que vas venir de convidat us hi vàrem deixar tirar perquè van venir gossers de fora i un d'ells és una persona molt important del sector que amb els seus gossos fa el que vol."

C.S.: "Doncs si voleu, hi ha gossers de fora que tenen gossos per tot... Us ajudaria un cop o dos a la temporada a fer batuda amb els seus gossos... Cacen en format rehala espanyola i ho fan córrer tot. Baixem densitats, descastem femelles, ajudem a tenir millors trofeus i tots contents."

S.F.:" Els gossers de la colla, i jo mateix, no volem gossers de fora. Aquí sols es tira al porc i potser un dia de la temporada farem cacera de cabres amb algú de fora que ja duré jo."


C.S.: "I que en fareu de les anelles?"
Ara  que s’ha empipat. És aquí on es complementarà el model de guanys per a alguns i gaudir per tots si vol o no vol el S.F. Les anelles no són sempre per als socis, la millor de les societats fa sorteig amb rotatius d'anelles, especialment per al mascle de cabirol, en què tots disposem d'una setmana o més dies per intentar fer la captura. Idea genial!

La realitat de moltes colles és que es venen a preus astronòmics a gent de fora, també a intermediaris de caça o el mateix Sr. Feudal les gestiona personalment, fent els acompanyaments, cobrant és clar. Fa dues temporades, una colla no tenia anelles per anellar els cabirols abatuts perquè el seu Sr. Feudal les va vendre totes entre l'abril i el maig, deixant tots els socis sense opció de caçar els cabirols. I les d'isard? I els cérvols? I les cabres salvatges? Especuladors experts les han monopolitzat amb el vistiplau dels Srs. Feudals, que troben amb els isards i la cabra salvatge el negoci brut de vendre, revendre, fer els acompanyaments a 100 € el dia a caçadors de cartera plena. Perdoneu els que teniu aquestes espècies a les vostres contrades, de ben segur que teniu models de gestió exemplars també, però si no consten als registres de l'estat de comptes de la societat i no ho feu arribar a la resta de socis, sou també Srs. Feudals. Reia sol un dia que un d'aquests Srs. em feia saber que venia totes les anelles a un dels propietaris de terrenys del seu vedat i aquest propietari les revenia a gent de fora, inclús a caçadors internacionals cobrant ell i els seus amics locals, 100  o 150 € si el caçador forà era de més a prop o menys lluny. La societat les ven totes unificades a 600 € i el propietari a 1.500 € i fins a 2.500 € depenent del trofeu. Mans brutes d'aquestes petites màfies de caçar, que trist i real, oi?
Un dia vaig caçar amb una colla que, en batuda, abans d'engegar ens van fer detall del tarifat d'anella per als cérvols i cabirols mascles. I el Sr. Feudal i Cap de Colla ens va deixar ben clar, que si ens marxava ferit i en tenien constància, pagaríem l'anella igualment!!
Al final de la cacera, enfadat, ens retreia que la gent que tenia animals a tir, no els va voler tirar. I és que la previsió de guanys no va sortir, els de fora no vàrem voler tirar als animals joves amb nul trofeu i amb un futur per endavant... Això de tirar a tot no val...no hi ha tants "gatillo flojos rucs" amb carteres ben plenes. La crisi ha estat dura per al sector i es nota arreu. També per als isards... que a moltes societats queden per vendre temporada rere temporada perquè els Srs. Feudals de les zones tenen mala fama en el seu model de generar guanys sense límits. Tot corre, per bo i per dolent. I ens cal cuidar molt als bons presidents de les societats i/o caps de colla, tenen molta responsabilitat, la gran majoria són grans caçadors amb les agendes carregades de feina per fer als vedats, a part de la seva tasca professional diària. Però els que fan de nous Srs. Feudals, cal que els anem posant les coses sobre la taula, ben clares, ja que tots els socis, locals i de fora fan la colla, tenim vot i paraula. Més encara amb sentit comú i aportacions constructives per evitar la complicitat al Feudal. A totes les societats de caçadors i colles hi ha diferències d'opinió, propostes no acceptades o diferents perspectives. Per això es fan les juntes de socis, les reunions a la caseta, les trobades al bar del poble també valen perquè arreu on es generi debat hi ha riquesa, evolució i millora. Cal màxima transparència amb els comptes, que són diners de tots els socis i no dels membres de les juntes. Envieu, com fa la majoria, l'estat de comptes de la societat, pengeu-los al local social o caseta com els pesos dels animals abatuts que veneu. Ens cal ara més que mai perquè no són bons temps per als caçadors i menys per a les institucions sense afany de lucre.

Nou Sr. Feudal, si vols colla, fes colla!!

A l’atenció de Redacció:si us plau, posa’m d’anònim que encara algun dels meus Srs. Feudals em farà fora de la societat!!