Pròleg per un TDR

Aquest pròleg el vaig escriure a petició d'un amic caçador (Josep Garcia) durant el gener de 2017 perquè l'utilitzes al seu treball de recerca.

Parlem del pròleg, ...

... I parlem de la valentia i la il·lusió que posa en Josep, quan premeditadament i posseït per una de les seves principals aficions, la caça, decideix fer un treball de recerca sobre el CABIROL, la seva biologia, distribució, evolució i gestió cinegètica, acostant-lo d'aquesta manera a la societat, al mateix temps que li serveix per impregnar-se millor i aprendre més sobre aquesta enigmàtica espècie dels boscos catalans.

Cert és que la paraula caça ha agafat una connotació negativa entre la població més urbanita i, de retruc, s'està fent extensiu als ja pocs habitants més rurals. Poc a poc, aquests han estat desplaçats (per manca de polítiques de sensibilitat rural) cap a un món més "aparentment idíl·lic" i envasat, on la matèria primera sembla que surt dels containers asiàtics i la vida animal prové de Walt Disney.

És en aquest escenari, emmarcat en un corrent de proteccionisme desmesurat i on els arbres no deixen veure el bosc, on comencen la majoria de problemes. Partint de la base que la mà de l'home (de l'home de fa molts anys) ha trencat la cadena tròfica, ara aquest corrent de proteccionisme i de "deixar fer" la natura, queda fora de context i és obsolet.

Per això, iniciatives com la d'aquest treball de recerca, que dóna a conèixer una espècie autòctona i força desconeguda per molts, són les que ajuden a plasmar la realitat i a poder tenir més coneixements per a planificar la gestió de l'espècie.

L'espècie: el cabirol, Capreolus capreolus, o més vulgarment dit, el follet del bosc. Un animal que gairebé va desaparèixer i ara mateix, després d'una campanya de reintroduccions (anys 90) està en total expansió i present arreu de Catalunya. Això representa un avís de què cal establir un pla de gestió urgent, abans que no passi el mateix que en el cas del descontrol del senglar, cas en què, per falta de planificació, ara patim una sobrepoblació que afecta a tothom (danys a l'agricultura, accidents de trànsit, zoonosi,.) i s'ha de gestionar amb mesures excepcionals i precipitades que repercuteixen, encara més, a les butxaques dels caçadors.

Deixo pas a en Josep Garcia, perquè ens mostri el seu elaborat treball d'investigació sobre aquesta meravellosa espècie i ens defineixi unes pautes "reals" de gestió per tal de gaudir d'una població animal rica, equilibrada i totalment compatible amb la vida rural.