Sense ofici no hi ha benefici

Ens trobem en un món que evoluciona molt ràpidament i que no para prou atenció en el procés d’execució de les coses. És a dir, que veiem una foto d’un plat amb una truita de patates acompanyada d’unes verdures en tempura i no sabem com s’ha aconseguit perquè no sabem pelar la patata, ni batre l’ou i molt menys fer l’arrebossat i fregir-lo.

Amb això vull dir que darrera de qualsevol cosa hi ha un procés i una feina, que s’ha d’haver estudiat i posat en pràctica perquè el resultat sigui l’esperat. Els oficis son tant antics que sembla que s’hagin passat de moda i resulta que avui esdevenen tant o més necessaris que antany.

En tota feina, la figura de l’aprenent hi era present i amb el pas del temps aquest aprenent anava agafant experiència i pujant de categoria fins al punt de poder fer la feina tot sol o bé dirigir-la perquè la fessin uns altres. Així, jornada a jornada, aquesta persona s’anava formant i aprenia un ofici.

La sensació que falten treballadors formats per accedir a llocs de treball es generalitzada arreu del país, però en pobles més petits s’accentua més. I és en aquests pobles on s’hauria d’invertir més recursos i tornar a les cases d’ofici/escoles taller per oferir la possibilitat a aquells joves que vulguin aprendre un ofici ho puguin fer amb garanties i així es puguin incorporar en aquelles empreses que no troben relleu.

Quantes vegades heu necessitat contractar un professional per reparar o millorar quelcom de casa vostra i us ha costat trobar algú per fer-ho immediatament? El més probable és que no hagi pogut venir abans perquè va sobrepassat de feina, i perquè? Doncs molt probablement perquè no troba ningú prou format per contractar que li pugui donar un cop de mà.

Doncs per això crec que fomentant l’aprenentatge dels oficis aconseguirem unes empreses més fortes que podran ampliar les seves plantilles i això suposarà un creixement demogràfic que alhora farà millorar l’economia del municipi i omplirà els carrers de vida, perquè crec que sense ofici no hi ha benefici!

I tots aquests joves que han de desplaçar-se per ampliar els seus estudis? Portem l’ensenyament als pobles i els joves s’hi quedaran.

També penso que s’hauria d’aconseguir formacions oficials en educació permanent, educació reglada o formació professional grau mig o superior vinculades al turisme, la restauració, l’electromecànica, l’esport, el sector primari i/o al l’atenció a les persones. Si s’aconsegueix obrir aquesta via formativa, els pobles hi guanyaran segur. Per un cantó els vilatans tindran la possibilitat de formar-se més i millor en algun dels àmbits amb més potencial del poble i d’altra, augmentarem el nombre de veïns que vindran de fora a estudiar.

Si hi ha demanda, no hi hauran excuses per millorar el parc d’habitatges i al fer-ho, la imatge dels carrers millorarà i qui sap, potser s’obriran noves botigues i nous comerços i,... per veure-ho s’haurà de provar!

Penso que s’ha de seguir utilitzant l’ofici de picapedrer, perquè picant pedra es poden aconseguir grans coses!