AEPES

Us presento la "Asociación española del perro de sangre" (AEPES), de la qual sóc soci i admirador.
Aquesta associació es va fundar per divulgar i promocionar el rastreig de peces de caça major ferides amb l'ajuda de gossos, que prèviament han passat unes proves conjuntament amb els seus conductors, i que tenen uns entrenaments molt estrictes i constants.
Uns dels objectius principals de la AEPES, és evitar el patiment innecessari dels animals en l'acció de la caça, és poder aprofitar la carn, és obtenir el trofeu que ha marxat ferit, és poder determinar el nº d'animals abatuts al final de la temporada,...
En resum podríem dir que es vol contribuir a què es valorin els aspectes ètics i tradicionals de la caça i el respecte a l'animal abatut.
El gos de sang ha estat preparat especialment per desenvolupar el treball de recerca i formar un equip amb el seu conductor.
El gos utilitza el seu nas i l'instint i el conductor els ulls i la inteligència. Treballant junts, seran capaços de trobar animals després de moltes hores d'haver estat ferits, en terrenys i condicions molt difícils.
Aquest equip de treball es posa a disposició del caçador de manera totalment altruista per la recuperació de peces ferides, augmentant notablement les posibilitats d'aconseguir-ho.

Doncs bé, el passat 30 d'abril va tenir lloc a Martorell la primera trobada de la delegació de Catalunya de AEPES. Diridiga i organitzada amb tota mena de detalls i detallets pel delegat de Catalunya el sr. Félix i el seu company Iñaki.
Van assistir a l'acte un total de 6 socis i una vintena de simpatitzants i amics entre els quals presidents i representants de les societats de caça de Martorell i el Papiol i algun que altre curiós.

Es van preparar 4 rastres artificials de 24 hores d'antiguetat i 1 rastre de 48 hores, bastant complicat ja que després d'haver-lo preparat va caure una bona tromba d'aigua.
Els nervis, per culpa de voler quedar bé, ja em començaven a aflorar, no volia fallar. El Caban i jo vam començar amb el primer rastre de 24 hores, amb 500 metres de recorregut, i el vam resoldre bastant ràpid i sense problemes. Va fer els canvis de sentit amb celeritat, no es va despistar i va arribar a la pell en uns 16 o 17 minuts. Després vam esmorzar per recuperar forces, mentre el David i el Miguel resolien amb èxit els rastres que tenien preparats, gràcies als seus bons teckels.

Per últim, l'Iñaki, havent vist el comportament del primer rastre amb el Caban, em va proposar fer el rastre de 48 hores i 1.000 metres de recorregut... i vaig decidir provar-ho, no hi havia res a perdre! Entre la pressió, els nervis, la calor i l'admiració vaig suar de valent. El Caban va anar seguint el rastre com per art de màgia. Només hi va haver un cop que va semblar despistar-se, però no... simplement buscava la via directa!
Resolent aquets rastre tan complicat vaig adonar-me que el Caban era més que bo, va superar totes les meves expectatives i vaig sortir molt orgullós de la trobada.

Ara seguirem practicant per fer un equip encara millor i recuperar tantes peces com ens sigui posible.
Gràcies a tots per la gran feina feta!

Demano a tothom que llegeixi aquest escrit que faci ressò d'aquesta associació, per arribar a ser coneguts pel màxim nombre de caçadors, entitats, societats,...
Apa doncs, feu córrer la veu del que és AEPES i no dubteu a contactar amb mi o amb qualsevol membre si el necesiteu.
Podeu visitar la web de l'AEPES, hi ha molta informació: www.aepes.es.

Salut i fins la propera!