PINZELLADES i PANORAMA

APORTACIONS A LES SOCIETATS DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA TERRITORIAL DE BARCELONA

Mesures de gestió que fa el col·lectiu caçador per tal de reduir al màxim els accidents

Sol·licitar la construcció dels passos de fauna, sol·licitar el tancament perimetral de carreteres existents, fer servir les autoritzacions excepcionals per danys, sol·licitar la senyalització vertical de creuament d’animals salvatges, complimentar el llibret de batudes, …

Entre aquestes mesures també hi ha l’establiment de barreres d’olor en punts crítics de la xarxa viària

Què és un pas de fauna? és el lloc per on normalment pasen els animals, és a dir, les seves carreteres.

No s’han respectat o previst els passos de fauna o no s’han col·locat allà on corresponien. Això implica que els animals passen per on passaven abans de la construcció de les infrastructures amb el risc que això suposa de provocar accidents de trànsit..

Responsabilitats davant accidents de trànsit amb espècies cinegètiques:

Llei de caça de 1970, desfasada

Llei de trànsit de 2005, reparteix una mica més les responsabilitats ( conductors,  gestors de caça, bona o mala gestió, manteniment carreteres,…)

Però d’una o altra manera, el col·lectiu caçador acostuma a ser el primer objectiu on es focalitzen les demandes de responsabilitats davant d’accidents de trànsit provocats per fauna salvatge, amb tot el que això suposa.

Evolució porcs senglars respecte caçadors: (aproximadament)

Any 1992 – 5000 porcs abatuts a Catalunya

Any 2011 – 32000 porcs abatuts a Catalunya

Any 1992 – 118000 caçadors a Catalunya

Any 2011 – 62000 caçadors a Catalunya      

El creixement de la població de senglars es deu, entre altres, a:

·         L’abandonament del bosc:  la despoblació del món rural i l’abandonament de conreus ha fet créixer la zona boscosa i, per tant, els refugis de fauna. Poca o nul·la gestió forestal.

·         El proteccionisme: durant temps han existit polítiques proteccionistes que han facilitat encara més l’expansió de l’espècie.

i Menys Caçadors

Per contra, la disminució del col·lectiu caçador ha estat propiciada per:

·         Perquè és una activitat cara, en bona part per l’elevat cost de les assegurances (si és així…), que fa que en un context de crisi econòmica com el que estem vivint sigui cada vegada més difícil d’assumir

·         població envellida, la mitjana d’edat del col·lectiu caçador és elevada i no hi ha un important relleu generacional

·         activitat en general mal vista, sovint pel desconeixement de la població dels motius que la fan necessària i el funcionament propi de l’activitat

CONCLUSIÓ:

En aquest context, el col·lectiu caçador té cada vegada més difícil la possibilitat de desenvolupar l’activitat i d’assumir –la econòmicament, en especial, les assegurances, les quals es disparen encara més si es produeixen dos o tres accidents de trànsit per temporada en l’àmbit d’un sol vedat, com està passant actualment.  Per contra, l’activitat esdevé més necessària que mai, ja que l’expansió de senglars és enorme , els danys que provoquen sobre els cultius són quantiosos i el risc que suposen per a la seguretat viària és cada vegada més elevat.

Per tant, cal caminar cap a una nova concepció de la figura del caçador, on es valori la tasca que fa en el control poblacional d’espècies com el senglar, així com equilibrar les responsabilitats dels accidents de trànsit causats per fauna salvatge cap a altres sectors, altrament el problema esdevindrà cada vegada més gran.