PASSOS DE FAUNA, BARRERES D’OLOR i ACCIDENTS

Els passos de fauna són els llocs per on passen els animals salvatges de forma natural, és a dir, les carreteres dels animals. Durant la vida, aquests passos s’han vist alterats/modificats per la mà de l’home en fer-hi carreteres, autopistes, autovies,… i els animals han continuat passant per allà on ho anaven fent abans de construir-hi les carreteres, cosa que provoca molts accidents de trànsit amb els danys que això comporta.

ESTAT NATURAL

CONSTRUCCIONS D'INFRASTRUCTURES VIÀRIES

SOLUCIONS

 

El tema de les barreres d'olor és una altra eina de gestió que la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça ofereix a les seves societats federades per tal de prevenir i/o reduir al màxim els accidents de trànsit provocats per espècies cinegètiques dins els seus vedats.

Amb aquestes barreres d'olor no es pretén que els animals creuin la carretera sinó que quan ho facin estiguin atents. 

En arribar a les barreres d'olor als animals es paren, escolten, observen i esperen que hi hagi calma per creuar. Altres, en arribar, se'n tornen per on han vingut. Però el cas és que els fa estar ALERTA.

També és molt important desbrossar una bona franja des de la carretera fins al bosc (6-10 metres) ja que, d'aquesta manera, els animals, a l'hora de creuar ho fan amb més prudència.

També és necessari que la Direcció General de Carreteres senyalitzi els punts de passos de fauna més conflictius mitjançant senyals verticals, tot advertint el possible creuament d'animals salvatges.

El manteniment de les barreres depèn de cada lloc i situació, però normalment s'ha d'aplicar de nou el producte cada 2 o 3 mesos i canviar el pal quan aquest estigui malmès. El millor és anar-ho revisant i actuar en el moment de veure alguna anomalia.

La solució definitiva és respectar els passos de fauna naturals fent-ne d'artificials, ja siguin aeris o soterrats, amb les dimensions adients. El col·lectiu de caçadors i la gent del territori son la font d'informació més fiable per identificar aquests passos.

De fet, la Territorial de Barcelona de la Federació Catalana de Caça té previst començar a treballar amb una consultoria ambiental per tal de georeferenciar tots els passos de fauna naturals (i, per tant, possibles llocs d'accidents) elaborant una base de dades que serà de gran utilitat per alertar dels punts crítics als conductors i que podrà utilitzar l'administració a l'hora de modificar o dissenyar les carreteres.

Segons la llei de caça de l’any 1970 els titulars dels aprofitaments cinegètics (és a dir, els caçadors) són els responsables dels danys originats per les peces de caça procedents dels vedats de caça. Subsidiàriament ho seran els propietaris dels terrenys. TOMA YA !

Per tant, o canvien les lleis, o el col·lectiu caçador no podrà fer front a les despeses astronòmiques de les assegurances.

Una cosa és que durant la cacera es produeixi un accident i aquest entenc que l’ha d’assumir el caçador sempre i quan estigui justificat, però la resta de dies??? Va home va, fins aquí podíem arribar.