Benjamí i altres condiments de la vida

                                                                                               

Buscant entre els arxius perduts de l'ordinador he  ensopegat amb aquestes fotos que vaig fer al mercat de la boqueria la temporada passada. Amb elles pretenia remarcar que l'abundància de les coses (en aquest cas de rovellons) rebenta els preu dels mercats i que l'escassetat fa pujar el preu pels núvols.

El millor seria trobar un equilibri, com en tot, i fer pagar el preu just de les coses. D'aquesta manera el mercat s'estabilitzaria i els especuladors no hi tindrien cabuda.

Però per desgràcia no és així, i ens ha tocat viure en un país "monedetitzat" que ha fet perdre a molta gent els valors de la vida, els valors de sempre. Ha transformat a la societat en la típica frase: "el pez más grande se come al más pequeño" i "marica l'últim"!!!

Doncs d'una manera o altra ens n'anem sortint i algun o altre peix ens hem de menjar.

Canviant de tema, us vull presentar el Benjamí de la vinya:

 

Es tracta d'un vi de vinya jove, elaborat amb la varietat Cabernet sauvignon segons el mètode tradicional i 100% ecològic, tot respectant el medi ambient.  Envellit 12 mesos en bóta de roure francès i produït a la meva denominació d'origen fictícia: DO. Mig Cardener.

                                                                                    
És un vi negre, és un vi bo, és el meu vi! Un vi que any rera any va creixent i va canviant de gust... fins que aconsegueixi el vi 10! Llavors passarà de Benjamí a Adult.

I posats a condimentar els àpats us he d'explicar com fem la Tomatina (conserva de tomàquet) a l'estil dels avis amb els tocs del jovent:

Primer de tot cal plantar les tomaqueres, despres mantenir-les i, per últim, collir-los.

Un cop collits els tomàquets els posem sobre una taula en una sala amb bona temperatura perquè quedin ben madurs.

Llavors els rentem i els fem passar per una màquina sofisticada que tria el suc i la polpa i ho separa de les llavors i les pells.

Un cop ho tenim tot passat, agafem un embut i omplim amb la tomatina un polsim de sal i una mica d'oli els pots de vidre que durant tot l'any hem anat reciclant.

Aleshores els posem dins una olla al bany maria i... voilà! Ja tenim la conserva de tomàquet per condimentar els plats.

Per últim... què seria de la vida sense condiments divertits com aquest d'aquí sota??