Amb molta feina

Un gran i vell senglar llevat a mig matí a la solana de cal Teixidó pels gossos del Governador, va decidir pujar per la sucarrada sortejant dos i tres passos fins a trobar en Benet, que se li va posar al davant i li va endosar tres trets que el van fer agafar més embranzida i mala llet. Va continuar la seva marxa i amb tota impunitat es va decidir a travessar la carretera comarcal per agafar la baixada que el portaria a l'obaga de l'embassament.

Allà era on volia arribar, ja que sabía que obtindria el refugi necessari per acollonir als seus perseguidors, els gossos. Com he dit abans, es tractava d'un vell i gran senglar, que per arribar a la seva edat havia d'haver passat un munt d'aventures. Es coneixia cada pas, sabia tots els refugis que hi havia al bosc i fins i tot crec que reconeixia els nostres cotxes. A més, comptava amb el gran coratge d'un bon porcot mascle  i unes bones defenses.

Doncs un cop a l'obaga i, veient la insistència dels gossos, es va veure obligat a continuar. Mentrestant, el Joanet, el Joan, el can Arpa, el Plané, el Corneli, el Colilles, el Governador, mon Pare i Jo, anàvem avançant posicions per veure si el podiem frenar, i vàrem abandonar la cacera inicial, que ja estava tota desmarxada.
El sexto sentido del meu Pare va decidir anar a provar sort a l'altre punta d'obaga i no vam perdre ni un instant fins arribar allà.
Tenia tot el vent en contra i no sentia els gossos, fins que per l'emisora vaig sentir que el Governador reclamava ajuda, ja que va trobar un parell de gossos ferits. Aleshores es van començar a acostar el Joanet, el can Arpa i el meu pare i, després d'una batalla infernal dins la bardissa, el vell senglar es va veure obligat a sortir en la meva direcció. Però ell sabía exactament que allà estava jo, per això va decidir passar per sota l'escabó del camp sense donar-me opció a veure'l. Però aquell día estava inspirat i em vaig posar a córrer per sortir-li al damunt i així va ser. Amb un tret certer vaig acabar amb el vell i rabiüt senglar, així que aquest va ser el meu regal de reis, que el dedico a la perseverància i valor dels gossos que mai van abandonar tot i estar malferits.

                                            Aquest és el nº 69