A la recerca dels noms dels gegants de La Coromina

Eduard Melero - Cardona - 01/03/2025

Estic duent a terme una recerca per determinar els noms autèntics dels gegants de La Coromina, a Cardona. Sóc conscient que hi ha diverses versions sobre les seves identitats. El meu objectiu és documentar-ne la història amb la màxima precisió possible. He tingut la sort de parlar amb molta gent i faig menció especial i agraeixo enormament la predisposició al Demetri Villar, a l'Arxiu municipal de Cardona, al Jaume Barberà, Valentí Camps, Marta Martori, Taller d'escultura Casserras i geganters actuals de La Coromina.

Origen i construcció dels gegants

Els gegants de La Coromina es van inaugurar durant la Festa Major de l’any 1970. La seva creació va ser possible gràcies a l’esforç col·lectiu dels veïns, amb la col·laboració essencial de Manel Casserras i Boix, qui va realitzar els esbossos i va construir els caps i les mans de les figures. La resta de la construcció va ser a càrrec de l’Associació de Veïns de La Coromina. Els gegants es van inaugurar en una gran festa i van comptar amb la presència d'uns padrins: l'Associació de trabucaires de Solsona i la pubilla d'aquell any de Berga, Presentació Méndez.

Festa Major de La Coromina 1970 inauguració de la parella de gegants. Foto de l'Arxiu Municipal, autor: Foto -Art

Col·laboradors destacats

Entre els impulsors de la iniciativa, cal destacar noms com Pepitu Pla, Demetri Villar, Manel Casserres, Paquita Muixí, Francesc Arrabal, Francesc Henestrosa, Josep Camps, Miquel Munt, Ramon Carabia, Ramir Caballer, Josep Mármol, Joan Urrutia, Dolors Ferrer i Àngela Godino, entre d’altres i la col-laboració de l'empresa del poble Unión Explosivos Rio Tinto. La seva dedicació i treball conjunt van ser fonamentals per fer realitat aquest projecte cultural. A més, el mestre Antoni Ribas va composar la música del ball dels gegants de La Coromina.

Recull d'imatges de Demetri Villar

Altres figures del seguici

A banda dels gegants, el projecte va incloure la construcció d’un bou, un drac i l’adquisició de dos nans. La recaptació de 22.000 pessetes va permetre finançar aquestes figures, enriquint així el seguici festiu del poble.

Trabucaire i Pubilla

El gegant, vestit com un trabucaire, porta una indumentària que reflecteix la tradició d'aquests personatges històrics, coneguts per la seva valentia i esperit de lluita. Tradició que es remunta a segle XIX, tot i que la seva inspiració prové dels bandolers i guerrillers que van participar en conflictes com la Guerra de la Independència (1808-1814) i les Guerres Carlistes. Inicialment els trabucaires representaven a aquests personatges històrics, que armats amb trabucs defensaven les muntanyes catalanes. Amb el temps aquesta imatge es va transformar en una manifestacó festiva en forma de galeig. 

La geganta, per la seva banda, està vestida com una pubilla catalana, un rol que simbolitza la cultura i les tradicions de la zona. El pubillatge (o hereu únic) fou un sistema d'herència documentat ja al segle XIII que serví durant segles per evitar la fragmentació de propietats com a mesura d'estabilitat econòmica. No fou ja fins el segle XX que es dotà al pubillatge de connotacions festives, especialment a partir dels anys 60.

Identitat dels gegants

Si una cosa és certa és que actualment els gegants de La Coromina es coneixen com a Joan de Serrallonga i Leonor de Sicília. No obstant això, semblen existir motius per pensar que no sempre ha estat així.

  

Malauradament comptem amb poca memòria històrica en vida de les persones que van ser al capdavant de la gestació dels gegants. Demetri Villar, assegura que en un inici, les figures van ser batejades com a Joan Serrallonga i Margarida Tallades. De fet, Margarida Tallades era la pubilla del Mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm i fou l'esposa de Joan Sala i Ferrer, a qui se li va acabar atorgant el sobrenom de Serrallonga o Joan de Serrallonga. No és estrany trobar qui recorda encara una tal Margarida quan es parla de la geganta en uns inicis, però és un misteri, encara, en quin moment passa a anomenar-se Leonor de Sicília i per quin motiu. 

Els noms atribuïts als gegants varien segons altres fonts consultades. Segons GegantCat, les figures van ser batejades com Joan Serrallonga i Margarida Serrallonga. Tanmateix, altres fonts, com l’article de Regió7, ja mencionen els noms de Joan de Serrallonga i Leonor de Sicília. 

Consultat el Taller d'Escultura Casserres, tampoc consta documentat el nom dels gegants de La Coromina en l'encàrrec que es va fer, simplement, gegants de La Coromina.

En un article de la revista Unirama (revista del personal de Unión Explosivos Rio Tinto SA) de febrer de 1971, on es relata amb tot detall la festa que es va fer per la inauguració, Paulino Hernàndez parla de què els gegants són un trabucaire i una pubilla, però mai en menciona els noms, fet estrany si ja en tenien.

L'any 1982 es a celebrar a Matadepera la 1a Trobada Internacional de Gegants, en la qual es va editar un llibre i on ho van ser presents els gegants de la Coromina. En aquest cas el llibre es refereix a Joan de Serrallonga i Margarida Tallades.

Tenint en compte que la tradició de posar noms als gegants abans no era tant arrelada, qui sap si els qui van encarregar els gegants van encarregar un trabucaire i una pubilla, i després decidissin posar-los un nom... que van acabar adaptant en algun moment? 

Relació entre els noms dels gegants

La relació entre Joan de Serrallonga (Joan Sala i Ferrer) i Leonor de Sicília no és històrica en el sentit estricte, però podria tenir a veure amb una voluntat simbòlica o popular de vincular els gegants amb personatges històrics llegendaris de la zona.

Qui va ser Joan de Serrallonga?

Joan de Serrallonga (1594-1634) va ser un bandoler català famós, conegut per les seves gestes durant el segle XVII. Era originari de la comarca d'Osona i va ser un personatge controvertit de la història popular catalana. La seva figura ha estat idealitzada en la literatura popular com a heroi de les classes baixes, lluitant contra els abusos de l’aristocràcia i les autoritats, tot i que també va ser un bandoler buscant el seu propi benefici.

Qui va ser Leonor de Sicília?

Leonor de Sicília (1325-1375) va ser una princesa siciliana que es va casar amb Pere III d’Aragó. Va ser una figura important en la política de la Corona d’Aragó, i la seva vida va estar marcada per les relacions de poder i les influències de la seva família. Tot i que no hi ha un vincle directe entre ella i Joan de Serrallonga, la figura de Leonor pot haver estat utilitzada per representar un símbol de la noblesa, la reialesa o la figura femenina idealitzada en les festes populars. 

Per què els gegants de La Coromina podrien estar relacionats amb ells?

En el cas dels gegants de La Coromina, la vinculació entre Joan de Serrallonga i Leonor de Sicília podria ser més simbòlica que històrica. La figura de Joan de Serrallonga es relaciona amb la idea de la lluita i l’heroi popular. El vincle amb Cardona podria ser-hi a través del virrei duc de Cardona, personatge clau en la intensificació de la seva cerca i captura fins a la seva caiguda. D'altra banda, el nom de Leonor de Sicília pot reflectir un ideal de noblesa o de la figura femenina associada a la cultura medieval. Això podria ser part d’una creació imaginativa per donar als gegants una connexió amb la història o les llegendes locals. 

És possible que els noms de Joan de Serrallonga i Leonor de Sicília hagin estat escollits per les seves connotacions fortes i evocadores, enlloc d’una veritable relació històrica entre els dos personatges (en el cas de la geganta, lluny queda Leonor del que fou, patí i representà Margarida Tallades, la dona de Serrallonga). La seva combinació reflecteix la tradició de donar als gegants noms amb arrels històriques o llegendàries, encara que no sempre siguin històricament acurats.

Qualsevol informació addicional, records, anècdotes o documents que pugueu aportar serien de gran valor per a la meva investigació. La vostra col·laboració pot ser clau per resoldre aquest enigma i preservar la història dels gegants de La Coromina.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!