Junts és possible!

Posar-se al capdavant d'iniciatives no és una tasca fàcil i intentar-ho ja és una victòria. Jo sóc dels que penso que la caiguda lliure que explicava el Joan a l'anterior butlletí continua fent el seu camí i s'accentua al seu pas per La Coromina. La Coromina sí, allà on tothom s'hi bolca durant la campanya electoral i, després, tot segueix igual. La deixadesa, el poc manteniment i la desmillora del seu entorn, la converteixen cada dia més en una simple i decadent urbanització i en un cau d'oportunitats per aquells nòmades que van fugint d'altres llocs on el nivell de vida és massa alt per ells. Un poble decadent és trist, lleig i, el pitjor de tot, es torna insegur. Aquest no és el futur que vull pels meus fills per descomptat.

Intentar-ho. El meu repte!

Canviar tot això no és gens fàcil i, precisament per això, vaig acceptar el repte d'entrar a Junts i intentar canviar el sentit de les coses, des de dins. Malauradament això no va ser possible i, només des de l'oposició, tot i que amb dues grans veus coherents, crítiques, professionals i de poble, no es pot assolir el gir de 360º que necessita el poble per tornar a tenir un mínim de dignitat. Com ben clar diu el nostre nom, hem d'anar Junts i treballar Junts per intentar revertir aquesta complicada situació. 

Arxiu Cinegeticat

Parlant de similituds,...

Buscant una similitud amb la meva passió, la caça, em venen al cap les batudes del senglar. Com tots sabeu, la proliferació d'aquesta gran espècie oportunista i la seva magnífica capacitat d'adaptació, han convertit el senglar en una autèntica plaga i un gran mal de cap pels nostres estimats i necessaris pagesos. Aquest fet ocasiona també un greu problema de seguretat vial (els accidents de trànsit amb fauna cinegètica) i un problema ecològic molt important (la pèrdua d'hàbitats i d'altres espècies,...).

Sovint ens preguntem com podem fer front a aquest problema i guanyar la partida al senglar, però la resposta és clara: Junts!

El senglar el podem caçar de moltes formes. Si ho fem sols (com treballa l'actual govern), es poden guanyar batalles i/o batalletes, que per fer “postureo” està prou bé, però per solucionar el problema no. En canvi, si ho fem junts, agrupem colles, pobles veïns, caceres conjuntes, col·laboració amb administracions i veïns, probablement es començaria a guanyar la partida al senglar i en pocs anys s'aconseguiria regular i equilibrar les seves poblacions.

Anar Junts i governar plegats!

Així doncs, una cosa és òbvia: per canviar el nostre estimat poble, també és necessari anar Junts i governar plegats per poder treure el millor de cadascú i per gestionar el poble de la millor manera possible i que tots els carrers i barris tornin a tenir vida. Un poble on s'hi pugui viure dignament, que hi hagi feina estable i de qualitat i que s'hi pugui aprendre per seguir sumant i creixent com a societat. #PerCardona.

El meu desig pel 2020 és aconseguir unitat, digueu-me il·lús, perquè a la vista està que unitat és allò de què "son palabras mayores" i no tothom està disposat a cedir quota de poder per un objectiu comú. Ni aquí, a un petit poble com el nostre, ni a la Xina Popular (mireu l’actual govern de la Generalitat, per exemple,…). Ja és trist que ni pels nostres propis interessos siguem capaços d'anar a la una! Sovint penso que tenim el que ens mereixem.

Mentrestant, no ho dubteu, seguirem treballant en la mesura de les nostres possibilitats perquè Cardona remunti.