Editorial novembre 2017 Cinegeticat

Nova revista i nova fita aconseguida!

Després de tornar a la "normalitat meteorològica" en aquests dies d'octubre, atorgada per unes pluges generals i generoses a tot el territori català, el bosc torna a respirar vida! Venim d'una època extremadament seca en què els boscos i els seus habitants començaven a patir de valent i la situació començava a ser força preocupant... alguns ja parlaven d'un nou decret de sequera per racionalitzar el consum d'aigua. Però sembla que el temps ens ha donat un respir! Igual que el nostre hashtag "lacaçaésvida", l'aigua encara ho és més! Benvinguda sempre.

Aquests dies, com sempre per aquestes dates, els boscos s'omplen de gent. La febre boletaire segueix sense límits i continuem duent a terme la majoria dels usos del medi natural sense regulació una temporada més, convertint així el bosc en una casa de barrets sense mestressa. Crec que es poden practicar correctament diferents activitats al medi natural, però sempre des d'una regulació adequada. A Catalunya, aproximadament un 73% de la superfície forestal és de propietat privada, per tant, el bosc no és "ca l’ample", normalment té un propietari amb noms i cognoms i això cal tenir-ho en compte. És evident que sempre cal ser respectuós, però tenint en compte a més aquesta condició de titularitat, convindria extremar el respecte a l'entorn i a la resta d'usuaris. Així i tot, cada any es donen més situacions de conflicte, fruit del volum creixent de persones que es passegen pels boscos. Recordo amb tristor una notícia que parlava del sacrifici injust d'una vaca que va envestir unes persones quan aquestes accedien al bosc per buscar bolets, saltant el vailet elèctric. Segurament la vaca, que tenia el vedell custodiat, es va veure amenaçada i va reaccionar envestint (instint normal i natural) per mala sort de les víctimes (em sap greu per elles). Doncs bé, les diferents pressions i els pseudodrets adquirits d'alguns que es creuen que tot és de tothom, van aconseguir fer sacrificar la pobra vaca, deixant el vedell orfe i perjudicant el pobre ramader.

Davant de casos com aquest, citat a tall d'exemple, sembla evident que cada vegada és més important regular l'accés al medi natural i les activitats que s'hi practiquen. I regular no vol dir prohibir, vol dir ordenar. Els caçadors, com a usuaris del medi natural, ja vàrem néixer amb una regulació i, a més, tenim l'autorització del propietari dels terrenys per a exercir la nostra afició (algunes vegades fins i tot l'autorització és remunerada, tot i que en general, la majoria de vegades paguem per caçar en un determinat lloc).

Personalment crec que tot és possible, crec en la compatibilitat d'usos però també en la regulació amb dos objectius clars, la seguretat i la preservació. Crido de nou a l'administració a posar-s'hi i crear una taula de treball amb tots els representants dels propietaris, els de les diferents activitats que es practiquen al medi natural i l’administració per a detectar conjuntament les fonts de conflicte i les possibles vies de resolució. 

Amb diàleg, tots hi guanyem!

Salut i caça

Eduard Melero

Director

cinegeticat@cinegeticat.cat