CACERA A BUSA

Un bon dia de caça en un entorn meravellós, la Serra de Busa.
Per aquests volts, l'any passat se'm va escapar el porc del cingle, llençant-se a tota bufa costa avall i sortint de la cacera, salvant així la seva vida. Però avui el porc del cingle ha tingut menys sort, i el vell Xandri (ja diuen que les guineus saben més per velles que per guineus,...) l'ha abatut al mateix pas que em va burlar a mi la temporada passada.
Aquesta vegada jo feia el pas a la cresta del gall, juntament amb el meu pare, el tiet i el Mateu "el carnisser", però últimament els porcs no volien creuar pels passos de sempre (els hem escarmentat massa!) i varem decidir canviar d'estratègia.

el meu pas

Aquest canvi de passos va ser positiu ja que el meu pare va veure un porc sense temps de tirar, jo vaig veure dos cabirols i un altre porc que marxava cap a un altre pas i el Mateu va fer tall amb un bon berro perseguit pels gossos del Jaume.

el porc del Mateu

El resultat final de la cacera va ser de 9 porcs morts, entre ells 3 mascles considerables!

Una de les anècdotes del dia i a mode de reconeixement a la tasca feta pels gossers, va ser que el Llopet (os de Carelia) tot perseguint un porc, va quedar enruat a dalt d'un cingle i no podia sortir.
Sort de l'aparell GPS que porten al collar que va ajudar al Ramonet i al Toni a poder-lo localitzar i grimpar cinglera amunt fins a recuperar-lo. Estava ben acollonit, i quan el van tenir en braços semblava que el Llopet rigués i tot!

en Ramonet i en Toni al RESCAT

feina feta

La feina del gosser és molt dura i poques vegades reconeguda i cal tenir clar que sense gos ni gosser no val la pena fer res!

Per a mi, la caça perd tot l'encant si no hi ha el treball del gos.

Els que em coneixeu ja sabeu les meves preferències:  l'autèntic gos de rastre!