Cabirols.... sempre aprenc alguna cosa!

La caça d'un cabirol emboscat aboca a una barreja de sentiments totalment contradictoris que alhora omplen d'orgull l'ego personal.

Ja fa algun any que els meus propòsits de caça no es centren en un cabirol qualsevol, ni en el primer que es posa davant meu, sinó que cada un dels cabirols que caço tenen nom, són únics i la seva cacera és un cúmul de situacions i d'estratègies molt difícíls d'explicar i que arrosseguen moltes hores de bosc.
Tot i que a vegades per motius X no és així, els caçadors ja em compendreu ( adrenalina, massa dies de sequera, pressió, emocions, errors de càlcul,...)

En aquest cas es tractava del Cabirol "Olea corbella", el seu nom sorgeix de l'hàbitat que ocupava, un bosc de pi blanc que es va apoderar d'unes antigues i exclusives oliveres de la varietat Corbella, úniques a la zona de Cardona i Súria.

Fa anys, en aquestes feixes abandonades i colonitzades de pi blanc, vaig descobrir la presència i rastres de cabirol i des d'aleshores que els segueixo la pista.

El cabirol en qüestió vivia al bosc, no tenia camps pels voltants on poder pasturar, s'alimentava única i exclusivament dels brots que li oferia el temps.

Per tant, la seva cacera es complicava per moments i això encara em motivava més a intentar-ho.

A cada època de l'any donava una volteta per la zona per comprovar que encara hi era, ja que era probable perdre'l en alguna que altra batuda al senglar (moment fàcil de caça d'aquesta espècie).

I mica en mica em vaig anar endinsant a casa seva per estudiar-lo millor, però mai l'aconseguia sorprendre, sempre m'esperava amb un lladruc!

Aquest any vaig aconseguir un precinte per intentar la seva cacera i em va costar més de vint sortides armat per poder-lo abatre, sense comptar totes les altres sortides d'anys anteriors per inspeccionar el terreny i conèixer-lo millor.

Intentava esperar-lo en un dels seus corriols però abans d'arribar em descobria, era impossible posar-lo "a tiro".

Altres cops els canvis sobtats d'aire també em deixaven al descobert.
En una altra ocasió, vaig veure com els gossos d'un pastor perseguien fins a la mort una cabirola dèbil en època de cria.

El cas és que si no era una cosa era una altra, però no hi havia manera d'abatre el Corbella.

Així que després de donar moltes voltes, vaig decidir allunyarme estratègicament d'un dels seus corriols de pas (l'utilitzava un parell de dies a la setmana). Vaig buscar una posició allunyada uns cent metres del corriol però que m'oferís algun claro del mateix corriol, exactament divisava el corriol en tres punts.
I d'aquesta manera, esperant i esperant, va arribar el dia en que en Corbella va decidir utilitzar el corriol en qüestió, ja que no notava la meva presència, i va ser llavors quan un servidor li va guanyar la partida. Tot i que després, un cop abatut li retornaries la vida al cabirol emboscat que tantes hores t'ha robat.
Però ara al seu lloc ja hi torna a haver un altre emboscat que segur que tornarà a omplir el buit que vaig deixar.

Cabirol Corbella

Per cert, parlant de cabirols, he tornat a tenir la sort de poder abatre el millor cabirol de Catalunya segons els barems de puntuació de la Junta Nacional d'Homologació de Trofeus de Caça.
L'any 2009 vaig aconseguir el record absolut de Catalunya i aquest passat any 2012 l'he tornat a superar.

Cal dir que la caça selectiva-exigent-capriciosa que practico és fruit de moltes sortides, moltes hores de camp, molts apunts de llibreta, compartir experiències amb els companys i bona dosi de sort.

Selectiva perquè trio
Exigent perquè no desisteixo i tinc un objectiu ben delimitat
Capriciosa perquè no és cap obligació

Aconseguir trobar-te amb exemplars d'aquestes característiques en boscos totalment oberts (sense malles cinegètiques) es deu a un cúmul de circumstàncies com poden ser, un hàbitat perfecte per l'animal, una excel.lent gestió de caça, una preparació acurada de la cacera, moltes hores d'estudi, aprendre dels errors,...que fan encara més especial poder caçar-lo.

Cada persona és un món i entenc que aquesta caça selectiva-exigent i capriciosa que practico resulti estranya per a molta gent, amb això no vull dir que sigui ni millor ni pitjor, ja que la veritat és que cada dia aprenc alguna cosa d'aquest follet, el que si que tinc clar és que per abatre un cabirol en la modalitat d'aguait o acostament han de passar tres coses:
que el cabirol cometi un error, ja que si ell no comet un error és impossible posar-lo "a tiro", que el caçador estigui ben situat i preparat i tenir sort. Ni més, ni menys.

Entrega diploma millor trofeu de cabirol absolut de Catalunya

Cada cabirol caçat és una experiència que recull un munt d'històries i que no n'hi ha cap d'igual. I això és el que faig, busco un objectiu i em centro única i exclusivament en aquell objectiu encara que aquest fet suposi anys de recerca, en aquest últim trofeu hi ha tres anys de seguiment!
No valoro la quantitat, valoro la qualitat.

Si la caça fos fàcil deixaria de practicar-la.