Porc del cingle

Aquest diumenge després de la indecisió meteorològica i amb la treva temporal que ens va donar el senyor “jodominoeltemps” finalment vam poder sortir a caçar.

Vam fer la zona de Ginebres, ja que el propietari feia dies que ens avisava que els porcs li estaven fent mal als sembrats. Cal dir, que aquest dies estem caçant a la carta, és a dir, allà on hi ha més pressió i conflictes ocasionats pels danys que produeixen els senglars a l’agricultura. Això ho fem amb el “handicap”  d’haver de combinar aquestes caceres amb la resta d’usuaris del medi natural, sobretot en èpoques de bolets, el que certament esdevé un problema i, a vegades, un perill.

La caça és una activitat segura i necessària, a més està totalment regulada i controlada. Qualsevol usuari que, tant si com no, decideixi entrar dins la zona de batuda, si us plau, que com a mínim ho faci amb roba de colors vistosos i respectant el col·lectiu caçador (tot i que el millor és evitar entrar dins la zona de batuda!).

Doncs tornant a la cacera, em va tocar fer l’últim pas de la zona nord. Vaig estar a prop de coll d’arques a uns 1.000 metres d’altitud.

Tenia tota la cacera als meus peus; un empait per aquí un altre per allà, algun tret... en fi un matí  distret on ho dominava tot. Bé, tot, tot no.....

Vistes des del pas

Sobre les 11 del matí en un racó d’obaga del meu davant vaig sentir una llevada i vaig veure com s’anava dirigint al pas d’un company ...però  res, ni un tret,... què va passar? ... va continuar i es va dirigir cap un altre pas ... però res, igual que abans. Després vaig sentir uns boletaires que cridaven esfereïts: un porc! Marxa! Ui quina por!!! ... Llavors ho vaig entendre tot. El porc anava sortejant els passos tot despistat pel munt de gent que anava trobant al seu pas, sense donar opció a efectuar cap tret segur.

Al cap de l’estona vaig sentir els gossos que s’apropaven cap a la meva posició, però ho feien per una alçada diferent a la que prenen normalment. I és que, el pas que duia a la meva posició, estava  ocupat per una altre parella de boletaires que estaven esmorzant. Això va fer que el murri del porc s’enfilés a tocar de les parets de Busa per escapar-se de la cacera (realment va passar per uns cingles on els gossos tenien feina a aguantar-se).

A darrere el single de la Guardia

Aleshores vaig informar dels fets al cap de colla i aquest em va autoritzar a desplaçar-me direcció a l’escapada per comprovar que el porc no s’aturés i plantés cara als gossos, ja que la direcció on va anar era una zona molt bruta que feien servir moltes vegades els porcs per protegir-se dels seus perseguidors.

Després de caminar uns centenars de metres, sol, entre la fullaraca de faig, seguint una pista de desembosc, vaig tornar a sentir a l’Estel i al Xarly (els gossos que van marxar darrera el porc) que s’apropaven. Havien aconseguit girar el porc!!!

No m’ho creia, havia de buscar un pas improvisat per poder efectuar el tret. Cada cop els sentia més a prop, fins i tot vaig sentir com el porc trepitjava la fullaraca i respirava forçat ... per on sortirà? Tot era bastant brut, el bosc era molt tancat. En aquestes que, de cop i a menys de 15 metres, una ombra allargassada, negre, mullada i amb uns ullals que em van enlluernar per la seva blancor, em va creuar per davant meu d’un salt, tot llançant-se a la desesperada cap a una obaga pendent i plena de boixeres, baixant rodolant i trencant-ho tot. Al acostar-me per intentar tirar, només li vaig veure un moment el cul, a uns cent i poc metres.

Quan va saltar al camí, vaig quedar glaçat. Tot jo anava amb retràs degut a la rapidesa del porcot, a banda que, com he dit, em va encegar la blancor d’aquelles dents! Tot seguit van arribar els gossos i, amb més prudència, van continuar el camí que havia seguit el senglar.

Finalment i, gràcies als collars localitzadors, varem poder aturar el Xarly a les dues del migdia a uns quants quilometres de distància dels fets.

L’Estel anava més capficat i no el vam poder recollir fins a les 6 de la tarda enmig de la pluja.

Per acabar-ho d’adobar, el tot terreny em va quedar clavat i va haver de venir-me a rescatar l’amic Ton.

Canal on vam agafar el Xarly

Al cap de la jornada es van matar dos porcs i un cabirol, però el que em deixarà dies sense dormir serà el “porc del cingle”. Espero trobar-lo un altre cop...