Capreolus capreolus

El Cabirol (Capreolus capreolus), vulgarment conegut com el follet del bosc per la seva habilitat per aparèixer i desaparèixer de qualsevol lloc i per la manera sigilosa de moure's entre la vegetació, és una de les espècies cinegètiques que havien gairebé desaparegut del nostre País i que es va reintroduir pels volts dels anys 90. Mica en mica, ha anat col·lonitzant espais fins a cobrir gairebé la totalitat del territori, gràcies a la seva capacitat d'adaptació.

Pel que fa a la seva morfologia, podem dir que és el més petit de la familia dels cèrvids.

Per norma general els mascles poden arribar a pesar uns 30 Kg mentre que les femelles rarament assoleixen els 26 Kg.

L'alçada a la creu sol anar dels 60 als 75 cm.

Els mascles tenen banyes, però cada any les canvien (els cauen). Entre octubre i novembre comença el "desmogue" i comença a desenvolupar-se la banya sota una protecció de borra (vellut) fins als mesos de març - abril, llavors es comencen a treure la borra rascant-se amb arbrets o arbusts (escolladures) provocant-los la seva posterior mort.

 Les banyes són poc ramificades i consten de tres puntes cadascuna: la Lluitadera o  punta anterior (va endavant), la punta superior i la forca (que marxen enrrera). A la base de la banya (roseta) és molt característic veure abundants perles.

Quan no tenen banyes la distinció d'ambdós sexes es més difícil, ens hem de fixar, a banda de la seva envergadura, en l'escut anal. En el cas dels mascles, aquest té una forma arronyonada i un color grogós, en canvi, en el cas de les femelles, pren forma de cor invertit amb un color més blanc.

El cabirol és herbívor i s'alimenta principalment de brots tendres, fulles i uns quants fruits.

S'adapta perfectament a consumir els brots, herbes i fulles que cada època de l'any hi ha.

És un animal molt territorial, sobretot en èpoques de zel.

Al mes de maig comencen a parir les femelles, normalment als mateixos llocs cada any. Solen parir un parell de cabirolets i els deixen amagats la major part del temps entre la vegetació (normalment en camps) durant un parell de mesos.

A l'hivern , per combatre els depredadors i per optimitzar els recursos alimentaris solen viure en grups, però un cop arribada la primavera es van separant.

Per a una correcta gestió del Cabirol i de tots els animals cinegètics, en general, és primordial establir unes modalitats de caça adients a cada situació, ja que la caça és essencial per controlar les espècies, i una de les eines bàsiques per fer una gestió correcta és el control poblacional de cada espècie. El millor, és delimitar espais prou amplis, avaluar la capacitat de càrrega, crear un històric a partir de censos i, finalment, elaborar un pla de caça.

Per aconseguir l'equilibri, moltes vegades s'han d'abatre més femelles que mascles, però és el pla de caça de cada any i de cada espai el que ens indica els nombres a abatre de cada sexe.

Existeixen tres modalitats de caça d'aquesta espècie:

La batuda: es tracta d'un treball en equip. Els caçadors es posen en llocs estratègics (de pas) i esperen a que passi el cabirol, mentre els gossers van buscant el cabirol amb l'ajuda de gossos especialitzats fins a llevar-lo i l'empaiten portant-lo als passos.

L'aguait: en aquest cas, el caçador està sol. Es posa en un lloc determinat, on normalment sovinteja l'animal (camps, rius, corriols,...) i l'espera inmòbil fins que aquest arriba.

 

L'acostament: també es tracta d'un treball individual tot i que en alguns casos es pot anar acompanyat, ja sigui d'un guarda o bé d'un guia. En aquest cas, el caçador comença a caminar sigilosament per a llocs estratègics i amb molta visibilitat, amb l'ajuda de prismàtics, fins que localitza l'animal en qüestió. Llavors utilitzant la professionalitat del caçador (conèixer el terreny, factors meteorològics a favor, escapades habituals,...) es prepara l'estratègia d'entrada per arribar el més a prop possible i poder efectuar un tret certer.

Dins la caça una altre peça clau que hem de tenir en compte és l'utilització de gossos de sang per a la recuperació d'animals ferits, ja que moltes vegades no es poden efectuar trets certers i es deixa l'animal ferit. Per a recuperar l'animal el més aviat possible, existeixen gossos especialitzats en el rastre de sang, amb conductors acreditats.

 Per últim, cal dir que la caça, a part de ser la millor eina de gestió de determinades espècies, ens ofereix a més, un ampli ventall gastronòmic on hi ha molts plats per a descobrir. 

 Vagi de gust!