Editorial Setembre - Octubre 2018 CINEGETICAT

Com els de Manlleu, cadascú lo seu!

Així ho diu el refranyer popular... i així identifico jo el col·lectiu caçador (generalitzant, és clar).

Sempre ens omplim la boca que hem d’estar units, que la unió fa la força, que les crítiques sempre són destructives, etc. i, a l’hora de la veritat, només hi ha enveges i interessos encoberts. Som un col·lectiu egoista i cal canviar aquesta realitat si volem créixer i ser un col·lectiu fort.

L’actual panorama cinegètic passa per un moment molt feble tot i que disposem d’un ampli argumentari que malauradament no sabem aprofitar. Sota el paraigua de l’equilibri poblacional de determinades espècies que ocasionen danys i creen conflictes, l’acció de la caça queda justificada i esdevé més que necessària, per no parlar del paper que juga en matèria de biodiversitat i millora genètica de les espècies, entre altres. Tot i això, no hem sigut capaços d’arribar a un consens d’unió per tal d’establir una taula de negociació amb l’Administració i lluitar per tot allò que fa anys que reclama el col·lectiu:

•       Un bon tracte i una bona imatge de la caça als mitjans de comunicació
•       Un reconeixement per part de l’Administració i de la política
•       Respecte de la societat per la caça i els caçadors
•       Una Llei de caça adaptada a les necessitats actuals
•       La creació de Parcs d’entrenament per a gossos de caça
•       La simplificació burocràtica de les Societats de caçadors
•       Un Decret per a poder comercialitzar la carn de caça amb garanties
•       La subvenció de contenidors i la seva gestió per a abocar les despulles de caça
•       La subvenció per a elaborar PTGC i els seus censos
•       Una normativa més simple i flexible per a les gosseres de caçadors
•       Facilitar l’accés a la caça als joves a les Reserves i als Parcs Naturals
•       Un Consell de Caça més ampli i executiu
•       ...

Potser sí que alguns d’aquests temes han estat abordats per representants dels caçadors, però el resultat és el que és i s’arrossega des de fa molts i molts anys (tants com ús de raó tinc en matèria de caça, i sóc caçador d’ençà que els meus pares em van portar al món, vaig néixer caçador!).

El cas és que, en un moment o altre, tots hem tingut aquest debat i hem reconegut que “no estamos tan bien”, fins i tot alguns ens hem indignat moltíssim quan ens han tocat quelcom de prop... però a l’hora de la veritat, hem estat nosaltres (els caçadors de peu), els que no hem estat a l’altura, els que no hem tingut prou pebrots per donar un cop de puny sobre la taula dels dirigents, els que no ens  hem donat prou suport ni hem fet prou pinya per revertir la situació, segurament per allò que diu el refrany “Com els de Manlleu, cadascú lo seu”, ja que l’egoisme genètic forma part del nostre col·lectiu.

Potser per això m’apassiona tant aquest món, perquè l’he viscut i el visc des de dins i intento projectar el futur que ens espera. És llavors quan em surt la vena de la indignació i la inquietud. És llavors quan em torno a adonar que som uns afortunats però que tenim data de caducitat perquè en un futur no gaire llunyà, si no canvien les tornes, la caça com l’hem viscut fins ara, desapareixerà.

Any rere any es van perdent parcel·les (modalitats, espècies, “cupos”... fins i tot caçadors) i es va encasellant la caça com a un últim recurs per a controlar sobrepoblacions, és a dir, que de mica en mica ens anem tornant empreses d’extermini i es va perdent la part tradicional i social de la nostra estimada activitat!

Canviant de tema, mentre escric l’editorial quedo perplex després de veure un vídeo referent al nou protocol d’inspecció de caça que faran els Agents Rurals. Vagi per endavant que conec molts Agents Rurals i molts d’ells els valoro i aprecio moltíssim, aquest comentari no va per a ells, sé perfectament que no estan d’acord amb el nou protocol, però les ordres vénen de dalt. Com és possible que s’autoritzi un protocol com el del vídeo per fer inspeccions rutinàries als caçadors??? Una vegada més, el col·lectiu caçador torna a ser tractat com a terrorista i, aquesta vegada, amb el vistiplau de l’Administració.... On queda la presumpció d’innocència del caçador? Quina falta de respecte i quina vergonya més immensa haver de viure aquestes situacions! L’entorn no caçador, en veure el vídeo, em demanava si realment som tan perillosos i si és necessari utilitzar aquest protocol antiterrorista.... Amb el que m’ha costat normalitzar la imatge del caçador entre els més coneguts! Una vegada més ens estigmatitzen, maltracten i ens prenen el pèl. Ja n’hi ha prou! Fins quan ho hem d’aguantar, això?

Amb això no pretenc mostrar-me com un pessimista empedreït, els que em coneixeu sabeu que soc un lluitador. Només us animo a reflexionar sobre l’estat actual de l’activitat cinegètica (d’on venim, com estem i cap a on anem) per demanar-vos que continueu lluitant des de la unitat i que ens seguiu acompanyant en aquest nou rumb que prenem per la CAÇA des de Cinegeticat.

Salut i caça amics i amigues!

Eduard Melero

Director

cinegeticat@cinegeticat.cat