Editorial Juliol - Agost 2018 CINEGETICAT

Reflexions d’estiu -Part II

Llegia amb atenció i, amb el cap pensant en les vacances d’estiu, l’editorial del passat mes de juliol (revista 21 Juliol/agost de 2017) i m’alegra poder repetir que un any després, seguim essent guies (no oficialment reconeguts) en matèria cinegètica del País.

Apunto algunes situacions que considero que han de formar part de la nostra reflexió estival i que haurien de reconduir-se amb l’objectiu de millorar el col·lectiu caçador:

•        Manifestacions

És important poder-se manifestar lliurement, és un dret i revalora la recentment oblidada “llibertat d’expressió”.

Per mi les manifestacions no poden ser simples actes de denúncia i mobilització. Han de ser quelcom més, han de perseguir un objectiu clar. Els manifestants i els qui veuen la manifestació, han de tenir claríssim quines són les reivindicacions que s’exposen i les peticions concretes de solució que es proposen. Si això no està clar, millor quedar-se a casa, la mobilització no serà efectiva. Cal convocar manifestacions tenint en compte que no n’hi hagi altres o cap altre acte que pugui eclipsar l’esdeveniment, cal avisar a tots els mitjans de comunicació, cal tenir en compte que la ubicació de la manifestació sigui cèntrica i al màxim d’equidistant des dels diferents punts del país, cal definir un eslògan clar, identificatiu, fàcil i, sobretot, consensuat amb el col·lectiu, cal consensuar una imatge a donar i, no per últim menys important, cal llegir un manifest en què quedi clara la reivindicació i el que es pretén aconseguir. Només si tot això està ben pensat, les probabilitats d’èxit de convocatòria i repercussió podran augmentar.

•     Retallades i/o eliminació de parcel·les de caça

Cada cop més sovint, les entitats, associacions... “anticaça” esgarrapen petites parcel·les a l’activitat cinegètica. Per exemple, en l’actual Ordre de Vedes hem vist bocabadats com ens han prohibit la pròrroga del tord. També estem a punt d’entrar en una moratòria de la tórtora promoguda per entitats ecologistes a Europa... i no cal recordar el tema dels fringíl·lids!

Puc estar més o menys d’acord amb determinades moratòries i/o restriccions, però amb què no estic gens d’acord és que aquestes imposicions vinguin només de la mà de grups ecotalibans que potser han estat subvencionats i tot. Considero que si la població d’una determinada espècie cinegètica està disminuint, també hem de ser els mateixos caçadors els que proposem mesures per intentar revertir la situació. Promocionem la recollida de dades fiables dins el propi col·lectiu i assessorem-nos amb estudis i promovem seguiments científics. Donem elements per contrastar els estudis promoguts des d’associacions animalistes per tal de deixar de sentir-nos imposats a les disposicions de tercers. Penseu que ara és la tórtora, però demà serà la guatlla i la perdiu. I afegeixo... podem comptar nombre d’espècies i estimar poblacions i fer balanços, però a l’arrel del problema rara vegada s’hi furga.

•     Mitjans de Comunicació (novament)

No em cansaré de reivindicar amb força que cal que els mitjans de comunicació ofereixin la visió de la caça des de la seva vessant positiva, que admetin la pràctica necessària i que no només mostrin la part negativa a la societat. Hem de començar d’una vegada per totes a trencar tabús. Digues-li control de poblacions, control de plagues, gestió de fauna salvatge... i sí, societat en general, gestió de fauna, control de plagues, etc. pot implicar eliminar individus, o sigui, matar. Cal mantenir sempre l’ètica, per descomptat, però continuar amb tabús només alimenta la imatge que aquesta feina no la fa ningú, ni és necessària i, si la fa algú, és un col·lectiu caçador amb fal·lera de matarife un diumenge al matí després d’esmorzar al bar... PER FAVOR!

•     Les sobrepoblacions

Difícil solució si no hi ha consens entre les parts implicades, des de la societat, passant pels caçadors, agricultors, administracions públiques i locals fins a les entitats conservacionistes.

No es poden permetre aquests abocaments de fons públics en projectes de difícil credibilitat, sense almenys comptar amb altres mesures complementàries. Per descomptat, la caça té un paper principal en aquest escenari de control de sobrepoblacions.

I podria escriure molt més, però la calor comença a picar i les vacances m’esperen!

Bon estiu, bona mitja veda, salut i caça!

Eduard Melero

Director

cinegeticat@cinegeticat.cat