Editorial Maig - Juny 2018 CINEGETICAT


Editorial Maig 2018

El passat 15 d’abril milers de caçadors i caçadores ens manifestàvem a Barcelona en defensa de la caça sota el lema #SíaLaCaça, reivindicant que la caça forma part de la vida, en especial al món rural, i que és una eina de gestió necessària per a la fauna salvatge. Per aquest motiu, a la manifestació es va reclamar #Respecte i suport explícit de l’Administració. Fins aquí tot bé, si no fos perquè el mateix dia hi havia convocada, poc temps després, una nova i previsiblement multitudinària manifestació en el marc de la situació política catalana actual i, en concret, dels dirigents empresonats.

Penso que tothom podia ser més o menys conscient que la coincidència d’actes no tindria un tractament igual als mitjans de comunicació. De fet, previsiblement es podia pensar que es donaria molta més cobertura mediàtica a la gran manifestació que no pas a la de la caça. Ara bé, el que no es podia imaginar és que CAP mitjà públic català (a excepció de la televisió local de Barcelona, Betevé – Gràcies!) va fer esment de l’acte, ni tan sols van comentar res en els informatius posteriors. Així que quan demanem #Respecte, també va pels mitjans de comunicació i, en especial, pels públics.

Pel que fa al suport explícit de l’Administració... valoreu vosaltres mateixos, estimats lectors. El que no tinc clar és si complien directrius del Ministerio pel 155 o si tenien llibertat de moviments... En qualsevol cas, valoreu...

Continuo pensant que per a millorar el nostre col·lectiu ens caldria un partit polític propi. Fa temps que, contra la meva voluntat ideològica, observo que tot, tot, tot està polititzat. Un bon dia un amic em va dir que la política o la feies o te la feien. Amb aquesta premissa i coneixent els partits polítics actuals, em dol reconèixer que pràcticament ningú fa res per la caça. Encara si algú ha fet alguna cosa han estat els partits de centre-dreta, perquè els altres el que crec és que directament ens ha obviat com a col·lectiu. La realitat, però, és que també estem on estem (mal panorama i futur poc esperançador) en bona part per aquests mateixos partits, que han governat bastants anys. Probablement ens han donat només una miqueta de peixet, senzillament perquè sabien que així rascarien alguns vots enfront dels que ens obvien com a col·lectiu.

Per tant, si no fem un partit propi, tal com he escrit en altres editorials, hauríem de fer una oficina de la caça (amb tècnics que siguin caçadors) que sigui executiva en la presa de decisions pel que fa a la gestió cinegètica. I si ho volguéssim fer encara més bé, la faria més plural. És a dir una Oficina del Medi Natural, amb personal tècnic, de territori i professional que englobés totes les activitats i aprofitaments del medi natural (caça, forest, bolets...). Només així evitarem la nostra extinció.

Necessitem créixer, formar-nos, tecnificar-nos i ser ben vistos.

Per cert, a banda de sortir a caçar cabirols, participeu en les fires i trobades de caça que ens arriben aquests dies perquè d’aquesta manera també es demostra la força social de la nostra estimada activitat i passió, la caça!

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat

Comentaris

Entrades populars