Estimats lectors i lectores,
Escric aquestes línies en un context tan incert com estrany, quan encara no s’han celebrat les eleccions del 21 de desembre i a les portes d’acabar l’any i necessito verbalitzar un dels meus desitjos més profunds per a l’etapa que s’iniciarà en breu: desitjo que guanyem en sentit comú, en llibertat d’expressió i en respecte a la voluntat del poble. La idea de retrocedir en aquests tres pilars em repugna, ja em perdonareu l’expressió. No tot s’hi val. Desitjo passar pàgina de dies negres, de violència gratuïta, d’atacs als drets i llibertats més fonamentals, i poder mirar el futur i tirar endavant amb la convicció que anirem a millor. Demano molt, ja ho sé.
Si la cosa ja està més que complicada per a la gestió del dia a dia, imagineu per a la caça i la realitat del col·lectiu caçador. Repeteixo el que ja he dit en altres ocasions: la caça no ven i, per tant, com menys se’n parli millor. Molt em temo que, independentment del resultat electoral, continuarem amb una classe política (i generalitzo) aliena al coneixement profund de la nostra activitat. El perfil polític actual és un autèntic NEÒFIT de l’activitat cinegètica i això és el que ens està portant a ser un col·lectiu en perill d’extinció.
Un país modern hauria de tenir un Departament del Medi Natural i dins d’aquest, una Direcció General de Caça formada per personal tècnic especialitzat i, posats a demanar, amb perfil de caçador. Només hem de posar els ulls a França per visualitzar cap a on hauríem d’anar, que és ben lluny del que tenim ara. De moment, el que tenim és una Direcció General d’Agricultura regentada per la consellera a l’exili Meritxell Serret, que per sota té una Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, dirigida per Montserrat Barniol i que, al seu torn, per sota té un personal tècnic, no caçador, que són els que s’ocupen de regular l’activitat cinegètica. Tots ells molt bona gent, segur, però incapaços de portar la caça allà on hauria d’estar.
Si em remunto a l’editorial que fa tot just un any vaig publicar, anunciava que el Govern s’havia posat les piles i pretenia crear una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys produïts per les espècies cinegètiques
Si miro de deixar de banda la política, el que em continua preocupant són els efectes del canvi climàtic tant a curt com a llarg termini i els seus efectes sobre les persones, animals i boscos. Sona tòpic, ja ho sé, però és que és innegable que actualment la primavera i la tardor quasi ja són inexistents al nostre calendari, mentre que guanya espai l’estiu i l’hivern. Observo diàriament els efectes d’això sobre els éssers vius i, de retruc, a la nostra afició. Em pregunto com canviaran les coses els propers anys i què podem fer des del nostre col·lectiu per contribuir a reconduir-ho o minimitzar-ne els efectes. És complicat... seguiré rumiant-hi. Desitjo també que puguem posar-hi fre.
Tot just m’adono que acabo de fer una carta als Reis llarga i complexa... Haurem de fer molta bondat per anar avançant en cadascuna d’aquestes qüestions i, sobretot, necessitarem paciència. Demano paciència doncs, també, als Reis, els de l’Orient, els màgics eh!
Us desitjo també, això sempre i de tot cor, que l’any que encetem, el 2018 SALUT, EUROS i CAÇA!
L'equip de CINEGETICAT, juntament amb tots els nostres col·laboradors, patrocinadors i amics us desitja bones festes i feliç 2018!
Eduard Melero
Director
les coses claras si senyor!
ResponEliminaTenim una direccio general que s'ocupa més de la politica que de l'activitat cinegetica. Estan molt lluny d'allo que prediquen, estan lluny de la gent del territori i poc fan per millorar-ne la situació. Calen canvis a tota escala!