Editorial setembre 2017 Cinegeticat

Encara no hem penjat les armes que ja hi tornem a ser!

Setembre és un mes, per a molts, feixuc, ja que suposa el retorn a les rutines, deixar enrere les vacances d'estiu, començar a fer guardiola per a les properes vacances, guardar la còmoda roba d'estiu i substituir-la per la d'hivern... En definitiva, setembre té quelcom trist i així el defineixen a molts llocs. Però per a un servidor, el mes de setembre és tot el contrari. Al setembre vaig iniciar el meu millor projecte de vida, també gaudeixo de la Festa Major del meu poble (Cardona), comença a anar-se’n la maleïda calor que, a mi, em deixa KO, també és el mes en què va veure la llum la primera edició de la revista Cinegeticat (setembre 2014, núm. 1) i és el mes, des de fa ja bastants anys, que comença la temporada general de cacera del senglar, la qual m'apassiona i molt, entre altres coses, pel retrobament amb la Colla i el fet de poder gaudir dels empaits dels gossos un any més!
El cert és que l'activitat cinegètica catalana canvia a marxes forçades i, actualment, hom pot estar caçant sense sortir del territori (si la família, la cartera i la salut ho permeten) tots els mesos de l'any!!!

Hi ha una reflexió, crec que força conflictiva, que és la següent:
Sóc caçador i m'agrada la caça. Practico una activitat totalment regulada i burocratitzada, i pago (i no poc) per exercir aquesta activitat. Amb arma o sense, passo moltíssimes hores a bosc, sóc membre d'entitats defensores del bosc, col·laboro durant l'any a arranjar camins, m'agrada la natura i la conservació, lluito per afavorir la biodiversitat, gestiono hàbitats, mitjançant la revista participo en activitats en pro de la caça, organitzo jornades de temàtica cinegètica, porto la caça a les escoles... i considero que la caça és vida!

Ara bé, denoto que l'Administració afavoreix una certa pressió per part de les entitats agràries sobre els caçadors pel que respecta a l'emergència cinegètica, amb missatges de l'estil: 
"els titulars de les APC respondran subsidiàriament si no actuen contra els senglars". Això no m'agrada, perquè evidentment com a caçador estic al costat dels propietaris dels boscos i conreus on practico la meva afició, però d'aquí a respondre econòmicament davant els danys que puguin ocasionar les espècies cinegètiques a les seves terres, n'hi ha un bon tros. Penso que això passa perquè l'Administració, durant aquests darrers anys de sobrepoblacions, no ha sabut resoldre la situació i ha apostat per, com diuen en castellà, escurrir el bulto, i passar la problemàtica al sector (aparentment) dèbil, dels caçadors. D'aquesta manera enfronten els dos col·lectius i la frase cèlebre divide y vencerás serveix per mantenir l'statu quo dels polítics.

Opino que caldria treballar un pla conjunt sobre les emergències cinegètiques i diferenciar ben clarament la caça de l'extermini. Caçar suposa un cost important per als caçadors, sobretot per aquells que tenen i han de mantenir gossos, i això crec que s'hauria de tenir en compte a l'hora d'exigir erradicar a la carta, sobretot fora de temporada.

Canviant de tema i, amb un enorme sentiment de dol interior per la mort de Mel Capitán, vull fer una crida a tots els polítics perquè analitzin quina societat governen. Després de la mort d'aquesta caçadora, a les xarxes socials (sobretot d'animalistes i ecoradicals, però també a la pàgina personal del mediàtic Mark Serra) no s'ha parat d'insultar-la i faltar-li el respecte fins i tot després de morta pel sol fet d'haver estat una noia caçadora. I de rebot, han continuat insultant gratuïtament tot el col·lectiu caçador. Senyors polítics, per construir un País millor, cal començar educant i ser respectuosos en tots els estaments socials (des del polític fins a l'infant i a la inversa).


D'altra banda, us vull fer partícips d'una nova línia de treball que ha obert Cinegeticat. La nova direcció de la Federació Catalana de Caça, mitjançant l'acord de la darrera Assemblea, va decidir substituir La Geneta (butlletí informatiu federatiu publicat anualment en paper) per un butlletí informatiu en format digital. La Federació ha contractat aquest servei d'edició a Cinegeticat, com a empresa editorial especialista en el sector, després d'haver presentat la corresponent oferta de servei juntament amb altres empreses. Per a Cinegeticat, aquest acord suposa obrir una via de col·laboració amb l'ens que es trobava en via morta i una línia d'avançament que esperem que repercuteixi en la millora de la informació periòdica al col·lectiu. Aquesta contractació de serveis editorials serà aliena a l'espai editorial de la revista Cinegeticat, de manera que continuarem mantenint la mateixa línia editorial independent, sense condicions, com fins ara. De fet, és voluntat expressa i explícita d'ambdues parts. Espero que aquest inici de col·laboració serveixi per anar impulsant accions en pro del sector i sumar esforços per a la millora del col·lectiu en el delicat moment que vivim.

Eduard Melero
Director
cinegeticat@cinegeticat.cat

Comentaris

Entrades populars