Editorial maig 2017 Cinegeticat

Cada dia anem pitjor! Ens trobem davant d'una societat cada cop més "animalista", amb un sentit comú cada vegada amb menys sentit i més extrem, i això crea conflictes sobretot al món rural, dia sí i dia també. Penso que durant els últims anys s'ha deixat créixer, especialment per part del Govern, aquesta tendència "ecoradical" sense mesura i ara és tard per actuar sense que això generi un conflicte social al carrer. A vegades sembla que la vida d'un gatet val més que la d'un humà... fins al punt que sota aquesta premissa aquest col·lectiu ha aconseguit ser un lobby.

Els caçadors ens estimem els animals, i els estimem molt més del que la gent es pensa. Quantes hores i quants diners destinem al seu benestar i manteniment? La caça és una activitat absolutament regulada (o mal regulada, però això és objecte d'un altre debat) i, també, fiscalitzada. I no només se'ns controla si tenim la Llicència en vigor, sinó també se'ns controla perquè complim amb totes les normatives referents al benestar animal. Hem de tenir nuclis zoològics declarats, permís de transport d'animals, cursets, carnets sanitaris actualitzats, censar els animals a l'ajuntament, "xipar-los"... i un llarg etcètera. El col·lectiu caçador està contínuament en el punt de mira de les autoritats. I sí, som els primers interessats a tenir els nostres companys de treball, els gossos, en les millors condicions i facultats possibles perquè sense ells, ens seria impossible caçar. Això només ho saben aquells que tenim o hem tingut gossos de cacera!

Quan apareixen els típics personatges "progrerurals" que fan cas omís a bona part d'aquesta normativa i fan campar els seus cans a l'ample pel bosc sota el lema "El bosc és de tots!", o quan apareixen persones que alimenten colònies de gats i després deixen que campin allà on vulguin i es caguin a casa del veí, m'indigno, ja m'enteneu...

Menció a part mereixen les ONG dels animals: protectores, santuaris... Les protectores privades... mira... però utilitzar recursos públics per a mantenir els capricis d'alguns, digueu-me radical, però em supera. Qui vulgui un animal que se'l cuidi i se'n faci responsable! I si a un animal li ha arribat la seva hora, sentint-ho molt, l'haurem d'acompanyar cap al seu traspàs i mirar que tingui una mort digna. Tampoc comparteixo els programes d'esterilitzacions i castracions massives. I és que la pirateria no és només descarregar pel·lícules d'internet, també hi ha pirateria al món de les protectores. Hi ha qui pot utilitzar-ho com una manera de viure i en fa negoci, per exemple, recollint animals siguin abandonats o no (ja m'enteneu els caçadors...) i un cop a la protectora busquen qui és el propietari per poder-li reclamar les quotes de manteniment, i no precisament a preus solidaris. O hi ha qui, per exemple, pot demanar donatius per a una aparent bona causa i utilitzar-los en benefici particular (si casos similars passen amb pares que promouen campanyes solidàries per a les malalties inventades dels seus propis fills, què no faran amb animals?). Abans d'adquirir un animal, caldria preguntar-se: realment puc tenir, cuidar i mantenir aquest gos i/o gat? En cas afirmatiu, endavant, coneixement i molta sort. En cas negatiu, no n'agafeu cap i, quan tingueu ganes de veure animalons, aneu a una granja escola.

El passat 22 d'abril es va fer una manifestació a Camprodon, organitzada per entitats del territori en què es pretenia posar de manifest la creixent pressió injustificada per part de sectors socials minoritaris, però amb molt ressò mediàtic. Queixar-se de la pudor dels fems, del soroll de les campanes del poble, del cant del gall a l'alba, de les esquelles de les vaques o del fet de trobar-se gent armada a la muntanya són fets que s'han anat succeint amb el temps, però la suposada mort d'una ovella dins el recinte del Santuari Gaia per part d'un gos caçador i la campanya orquestrada per la gent del Santuari ha estat el detonant de la mobilització i ha unit en un front comú caçadors, ramaders, agricultors, propietaris forestals, ADF i fins i tot el col·lectiu de comerciants i carnissers de la Vall. A banda de posar en dubte els fets per falta d'una certificació veterinària, pel tipus de lesions que presentava l'animal i per la geolocalització dels gossos en el moment de produir-se els suposats fets, el col·lectiu caçador, juntament amb la gent del territori, se senten ofesos. A continuació us presento un extracte prou il·lustratiu del Manifest "Ens agrada la manera de fer del nostre territori":

"En ofendre al col·lectiu de caçadors ens ofenen a tots els habitants de la comarca que vivim i treballem pel territori. Ramaders i agricultors patim, dia sí i dia també, les destrosses dels senglars als nostres camps, els atacs de guineus i voltors als nostres animals vius i la pèrdua de pastures i destrosses a filats i tancats pels cabirols i cérvols. La caça té un paper clau en la gestió i conservació del món rural. I també és garantia d'equilibri social, ambiental i econòmic.

La filosofia de vida del Santuari Gaia, i de la resta d'animalistes, és plenament respectable com a opció personal, però s'han d'allunyar de radicalismes i imposicions ideològiques. Nosaltres no vivim de donacions. Vivim del nostre treball i esforç diari. No abusem de la bona fe de la gent ni enganyem a ningú. Les imatges dels nostres sembrats arrencats pel porc senglar i les xifres de l'augment desmesurat de la fauna salvatge a tot Catalunya, i els efectes negatius sobre l'agricultura i la ramaderia ho demostren. Els vídeos d'una vaca o una euga parint i trenta voltors menjant-se la cria i arrencant-li les entranyes no són muntatges. Això ho patim en la nostra vida real.

Els ramaders ens veiem obligats a complir cada dia amb més exigències i normatives de benestar animal i sanitat i som els primers interessats a fer-hi per garantir una traçabilitat i seguretat en la nostra feina que reverteix directament en aliments segurs per tota la ciutadania.”

(...)

Deixem de construir un món en l'absurd. Revisem els criteris ètics i morals de tots plegats i deixem d'humanitzar animals i bestialitzar persones."

HO SUBSCRIC

Eduard Melero

Director

cinegeticat@cinegeticat.cat