Editorial juliol 2017 Cinegeticat

Escric aquesta editorial pensant en les vacances d'estiu, en la mitja veda, en les batudes de senglar excepcionals per danys, en les fires de caça que queden... Però també mentre escric penso i faig una autocrítica i una valoració personal de tot allò que he fet i no ha anat prou bé, per mirar de redreçar-ho de cara a la pròxima edició. No obstant això, em sento orgullós i molt encoratjat pel camí iniciat amb la revista perquè, de mica en mica, ens adonem que tot allò que anem encetant es va consolidant. És a dir, que anem fent de guies en matèria cinegètica i això és positiu.
A l'estiu hi ha temps per tot, sobretot per desconnectar i relaxar-se, però és important no abaixar la guàrdia i una bona manera de fer-ho és reflexionar amb escrits com el que us passo a continuació i que ens ha fet arribar un subscriptor que ha volgut mantenir el seu anonimat per l'atreviment i la ironia del seu text. Vagi per endavant que aquest escrit té per objectiu la millora del nostre col·lectiu i també vagi per endavant que coincideixo amb l'autor en allò referent a que hi ha moltíssims Presidents i Caps de Colla que fan les coses molt bé, amb molt sacrifici i de manera exemplar. Aquest escrit és per millorar els que no són tan exemplars...

Bon estiu i bona mitja veda!

El Sr. President de la Societat i/o Cap de colla...el nou senyor feudal?

D'anys i anys d'anar a caçar, valorant sempre allò millor i tants bons moments viscuts... Els pocs que solem encara ser socis de diferents societats de caçadors, que voltem buscant diferents emocions per la passió de viure la caça arreu del nostre paradís català i dels voltants d'aquest... No puc deixar de fer una anàlisi d'algunes de les diverses situacions i de com ha anat evolucionant especialment el que es refereix a la caça major. He pogut viure en pròpia pell el costat fosc i brut generat pels que denomino nous Senyors Feudals. Solen ser alguns Presidents de Societats i/o Caps de Colla, valguin les majúscules ja que impera la seva llei i manen amb mà ferma. Us en dono fe.

Us en faré format de diàleg que de segur molts de vosaltres n'haureu viscut de similars o pitjors.

S.F.: (Sr. Feudal)
C.S.: (Caçador Soci)

S.F.: "Tu que ets de fora, ens caldrien més socis."
C.S.: "Em diuen que els que som de fora paguem més de quota de soci que els d'aquí del poble?"
S.F.: "És clar... a sobre que us deixem venir a caçar. Hi ha propietaris que no els cobrem res per disposar de les seves terres al vedat i així ho compensem."
"També ens pots dur gent per caçar un sol dia (20è) o el cap de setmana (50è)."
C.S.: "Però sap el nombre de gent que cal dur?"
S.F: "El que vulguis... Ja els posarem a parada, que caminin, que ajudin a treure porcs i si en maten cap, recorda'ls que no tenen dret a emportar-se la carn... Per tancar les caceres grans ens va molt bé tenir gent de fora."

El Sr. Feudal vol més socis, tenir convidats a cada cacera... Convidats amb limitacions estrictes a diferència de la resta de membres de la colla. Moltes vegades, sense opció a sorteig de parades, aquest convidat no podrà fer ben bé res envers la política de "parades vitalícies" dels còmplices del nou Sr. Feudal. Com a mal gestor, no cau en que tot convidat és un soci potencial, que si marxa content potser ampliarà la colla a curt o llarg termini. És un moment en què es van evidenciant fusions de colles properes i abandonament de terrenys a caçar per la lenta i progressiva desaparició de caçadors locals, especialment a les zones més llunyanes de les grans ciutats catalanes i amb l'evident augment i proliferació del senglar, fet que porta a molts a caçar a tocar de casa perquè ja hi ha porc arreu. Veureu que la cosa surt rodona... Hi ha més factors econòmics de la societat i colla que intervenen.

C.S.: "Aquesta temporada m'ha dit el secretari que millor que els socis no ens emportem cap porc... Que és millor vendre'ls tots al final de cada cacera.”
"Diu que tothom baixi porcs siguin on siguin... Que no els arrosseguem, que els estripem i que els vol puntuals a la caseta on vénen a recollir-los."

S.F.: "Cert... Ningú els vol per res i no vol desmuntar-los ningú... a sobre despeses per a la societat en pagar el veterinari per mirar la triquina!"

C.S.: "Què en fareu dels calers de la carn?"
S.F.: "Per pagar les factures del veterinari dels gossos ferits."

C.S.: "I si no hi ha gossos ferits o n'hi ha pocs?"

El Sr. Feudal posa mala cara... Ha fet massa preguntes i l'intimiden. La gestió dels calers de la societat no queden recollits enlloc i ja sabem que hi ha massa societats que no fan cap junta ni reunió per posar els números sobre la taula, debatre'ls, valorar obres de millora a les casetes, locals dels caçadors i tantes d'altres despeses. Cert és que els companys gossers sempre hi perden i sense ells no hi ha colla, actual problema a moltes societats de caça major, però l'excusa de destinar els diners de la carn sols pels gossers, ja no fa quall...ni fent un dinar o sopar a final de temporada amb els calers sobrants, ja que els albarans dels majoristes de carn els té ell i sols ell sap els diners generats envers l'esforç de tots... Més encara dels que encara caminem per anar a parada el temps necessari, tornant carregats si has fet sort de matar un porc i més sort si t'hi ajuden a estirar. A sobre, tots els majoristes de carn de caça la paguen mesos enllà o fins hi tot a final de temporada... Difícil que la colla disposi d'aquesta informació al detall amb el nou Sr. Feudal al poder.

Aquesta temporada passada, em feien constar que una societat de caçadors de les terres del nord, deixem-ho aquí... feia alta com a "club". Els socis no sabien el motiu del canvi de societat a club... Feu-ne recerca i de segur en traureu l'aigua clara. Mans brutes Sr. Feudal.

C.S.: "Ara que m'he fet soci... em dieu que en batuda no es pot tirar a cap cabra? Alguna d'aquestes societats, tenen daina, cérvol, cabirol, mufló...”

S.F.: "Ni pensar-hi de tirar a les cabres! El dia que vas venir de convidat us hi vàrem deixar tirar perquè van venir gossers de fora i un d'ells és una persona molt important del sector que amb els seus gossos fa el que vol."

C.S.: "Doncs si voleu, hi ha gossers de fora que tenen gossos per tot... Us ajudaria un cop o dos a la temporada a fer batuda amb els seus gossos... Cacen en format rehala espanyola i ho fan córrer tot. Baixem densitats, descastem femelles, ajudem a tenir millors trofeus i tots contents."

S.F.:" Els gossers de la colla, i jo mateix, no volem gossers de fora. Aquí sols es tira al porc i potser un dia de la temporada farem cacera de cabres amb algú de fora que ja duré jo."

C.S.: "I que en fareu de les anelles?"

Ara sí que s’ha empipat. És aquí on es complementarà el model de guanys per a alguns i gaudir per tots si vol o no vol el S.F. Les anelles no són sempre per als socis, la millor de les societats fa sorteig amb rotatius d'anelles, especialment per al mascle de cabirol, en què tots disposem d'una setmana o més dies per intentar fer la captura. Idea genial!

La realitat de moltes colles és que es venen a preus astronòmics a gent de fora, també a intermediaris de caça o el mateix Sr. Feudal les gestiona personalment, fent els acompanyaments, cobrant és clar. Fa dues temporades, una colla no tenia anelles per anellar els cabirols abatuts perquè el seu Sr. Feudal les va vendre totes entre l'abril i el maig, deixant tots els socis sense opció de caçar els cabirols. I les d'isard? I els cérvols? I les cabres salvatges? Especuladors experts les han monopolitzat amb el vistiplau dels Srs. Feudals, que troben amb els isards i la cabra salvatge el negoci brut de vendre, revendre, fer els acompanyaments a 100 € el dia a caçadors de cartera plena. Perdoneu els que teniu aquestes espècies a les vostres contrades, de ben segur que teniu models de gestió exemplars també, però si no consten als registres de l'estat de comptes de la societat i no ho feu arribar a la resta de socis, sou també Srs. Feudals. Reia sol un dia que un d'aquests Srs. em feia saber que venia totes les anelles a un dels propietaris de terrenys del seu vedat i aquest propietari les revenia a gent de fora, inclús a caçadors internacionals cobrant ell i els seus amics locals, 100 € o 150 € si el caçador forà era de més a prop o menys lluny. La societat les ven totes unificades a 600 € i el propietari a 1.500 € i fins a 2.500 € depenent del trofeu. Mans brutes d'aquestes petites màfies de caçar, que trist i real, oi?

Un dia vaig caçar amb una colla que, en batuda, abans d'engegar ens van fer detall del tarifat d'anella per als cérvols i cabirols mascles. I el Sr. Feudal i Cap de Colla ens va deixar ben clar, que si ens marxava ferit i en tenien constància, pagaríem l'anella igualment!!
Al final de la cacera, enfadat, ens retreia que la gent que tenia animals a tir, no els va voler tirar. I és que la previsió de guanys no va sortir, els de fora no vàrem voler tirar als animals joves amb nul trofeu i amb un futur per endavant... Això de tirar a tot no val...no hi ha tants "gatillo flojos rucs" amb carteres ben plenes. La crisi ha estat dura per al sector i es nota arreu. També per als isards... que a moltes societats queden per vendre temporada rere temporada perquè els Srs. Feudals de les zones tenen mala fama en el seu model de generar guanys sense límits. Tot corre, per bo i per dolent. I ens cal cuidar molt als bons presidents de les societats i/o caps de colla, tenen molta responsabilitat, la gran majoria són grans caçadors amb les agendes carregades de feina per fer als vedats, a part de la seva tasca professional diària. Però els que fan de nous Srs. Feudals, cal que els anem posant les coses sobre la taula, ben clares, ja que tots els socis, locals i de fora fan la colla, tenim vot i paraula. Més encara amb sentit comú i aportacions constructives per evitar la complicitat al Feudal. A totes les societats de caçadors i colles hi ha diferències d'opinió, propostes no acceptades o diferents perspectives. Per això es fan les juntes de socis, les reunions a la caseta, les trobades al bar del poble també valen perquè arreu on es generi debat hi ha riquesa, evolució i millora. Cal màxima transparència amb els comptes, que són diners de tots els socis i no dels membres de les juntes. Envieu, com fa la majoria, l'estat de comptes de la societat, pengeu-los al local social o caseta com els pesos dels animals abatuts que veneu. Ens cal ara més que mai perquè no són bons temps per als caçadors i menys per a les institucions sense afany de lucre.

Nou Sr. Feudal, si vols colla, fes colla!!

A l’atenció de Redacció:si us plau, posa’m d’anònim que encara algun dels meus Srs. Feudals em farà fora de la societat!!